http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic/es/actividades/taller-para-la-tercera-edad-fotomemories-en-el-arxiu-fotografic-de-barcelona Iniciem el projecte de Fotomemòries, dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas, amb un grup de dones del casal de gent gran de la Ribera, són dones molt arrelades al barri doncs han passat tota o la major part de la seva vida al barri de La Ribera. El coneixen amb profunditat i han anat veient els canvis i la gran evolució d’aquest barri. Durant dotze setmanes estarem treballant amb elles a través de les imatges dels seus àlbums familiars i també amb imatges de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, entitat que acull el projecte. Fotomemòries neix amb la voluntat d’estimular la memòria per mitjà de la fotografia. Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, vam pensar que podíem construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant. Al llarg de les sessions realitzades, hem constatat que la fotografia revifa la memòria i el record: n’hi ha prou amb mirar detingudament una fotografia del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots portem dins. ”Quin record, teníem vaques al Poble Nou, portàvem la llet a Barcelona, dalt del carro, el cavall que teníem havia estat de l’exèrcit, dic això pel susto que vàrem tenir, un dia venint del Poble Nou, portant la llet a la botiga de Barcelona, vàrem passar per davant del cuartel del carrer Comerç´, en aquell moment varen tocar diana i que va passar? Doncs el cavall en sentir-ho es va posar a marcar el pas, i el carro…. Ballava al seu compàs. El susto per part meva, tremendo, volia saltar pel dret, el pare riu que riuràs, em va agafar perquè no saltes; va passar-ho pipa. Tanmateix ara també em fa gràcia a mi. Però aleshores…. Sense comentaris.” La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estímul dinàmic per a la compressió, l’associació i interconnexió de conceptes, d’idees, d’experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d’altra banda, cap fotografia es pot desprendre. Observar l’anvers i revers de les fotografies ens fa fixar en els diferents estrats de temps que conté com a objecte; arrugues, texts que se superposen, trencats, cosits, taques… Ens parlen del viatge d’una imatge al llarg del temps. Girem les imatges cercant algun text que ens doni més pistes, els llegim, reflexionem. En el decurs de les sessions, els proposem diferents activitats que les facin parlar i recordar les seves vivències respecte a les imatges, tant de les procedents dels seus àlbums, com les del fons de l’Arxiu, en alguns casos s’estableix una conversa entre totes perquè la fotografia mostra una escena que totes guarden a la memòria. El projecte proposa nous camins i estímuls i té com a propòsit crear un enllaç entre passat i present, establint ponts i intentant aconseguir noves connexions que encara existeixen a través d’altres memòries, com la memòria emocional. Però també en la mesura en què intenta ser imatge d’un intercanvi de mirades, sense un altre propòsit que aquest mateix intercanvi, la fotografia pot ser un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre les participants. “Traginant un carro”, fotografia de Frederic Ballell Maymí, 1917, AFB. Podem veure un home traginant un carro, un carruatge i diferents establiments comercials, mentre la gent passa pel carrer. La Manolita ens explica: ”… m’agrada perquè és una foto molt antiga, i em fa gràcia això dels carros… el meu pare treballava a la Plaça d’Ocata, aquí a davant de l’estació, al cantó hi ha una plaça així, que entra, no sé si potser ja no hi és la plaça, el meu pare hi treballava… era el que anava a comprar al Born totes les viandes, pels trens del Wagon Lits, ara ja no existeix, ja és de la RENFE, ell i els meus germans hi han treballat, un ha sigut cambrer i l’altre era ebenista, el que se’m va morir, també estava de fuster, el meu pare va aconseguir ficar-lo a l’estació, perquè quan veníen els trens teníen que entrar i cisellar una porta trencada, i canviaven les alfombres…”. “Vianants passejant per La Rambla”, fotografia de Frederic Ballell Maymí, 1915, dipositada a l’AFB. Vista parcial de La Rambla de les Flors o de Sant Josep plena de vianants. En primer terme, unes floristes atenent als seus clients. Les participants entren en conversa explicant la seva relació amb la Rambla o els seus comerços: La Teresa diu: “… la Boqueria era molt maca, la meva germana estava als lavabos de la Boqueria, se’n cuidava d’això, va estar dos o tres anys o més , treballant allà…”. O la Pepita explica: “… a mi em tocava els diumenges, feia de carabina -que em divertia molt-, meva germana amb el soldat al costat, perquè ell feia el servei militar a l’Estació del Nord, portava un trenquet, cada diumenge venia, ah! i cap a baix a l’Avinguda de la llum, allò sí que m’agradava!, perquè a l’entrada hi havia un home amb una rateta de cartró, amb un corró a sota atravessat per un cordill, quan el deixava anar el ratolí corria, i quan em compraven un ratolí jo ja estava contenta, ja tenia el bicho per distreure’m i la meva germana l’altre, ella al costat del Magí…”. La Manolita afegeix: “… jo anava molt a passejar amb els meus pares, per la Rambla, el meu pare feia festa els dimecres, perquè els diumenges també treballava, i com jo era petita, ells se n’anaven molt a passejar, i a la Rambla!, no fallava i em portaven a mí…”. L’experiència de l’Aurora era diferent: “… jo la travessava a … Continue reading FOTOMEMÒRIES 2019 a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona