MIRADES DE DONA projecte 3. Associació Hèlia

Finançadors: Pacto de Estado contra la violencia de género i Fundació Obra Social la Caixa.

Seguim amb el projecte fotogràfic amb dones de l’Associació Hèlia, un grup de 14 dones, que al llarg de 5 sessions treballarem amb la fotografia com a mitjà expressiu, com a llenguatge, com a transmissora d’idees, paraules i emocions. Durant aquest projecte veurem una exposició i treballarem diferents processos creatius vinculats a la fotografia, la voluntat del projecte és l’apropament al llenguatge fotogràfic i narratiu, a partir de l’aprenentatge i de la mirada d’altres fotògrafs i fotògrafes, és cabdal el treball sobre la mirada pròpia per apropar-nos a la construcció d’un discurs personal amb la fotografia. Aquest exercici d’extraversió, ens pot permetre compartir i transformar la realitat personal i molt important incidir en l’experiència col·lectiva de les dones participants.

A través del registre fotogràfic veiem, pensem i descrivim tant la realitat més física com el simbòlic i ocult de les coses. Utilitzarem aquesta capacitat de la fotografia com a realitat, com a símbol i com a imaginació per a comprendre i explorar tots els llocs als quals podem arribar a través de la fotografia.

El primer exercici que els proposo és Superfícies interrompudes, utilitzem autoretrats impresos i a sobre d’aquests intervenim amb diferents objectes triats. Partim d’una imatge amb significat propi, i a través dels objectes amb els quals intervenim la fotografia generem nous significats i noves imatges. En el procés de treball és clau l’alfabetització visual i el treball creatiu, perquè permet d’una banda dominar les narratives; és a dir, allò que tu vols que les fotografies expliquin, i per una altra; la varietat de missatges que pots emetre amb les imatges.

Les activitats proposades es realitzen a partir de la creativitat i el joc, el joc desperta la imaginació, la ficció, la incertesa, l’irracional, és un lloc segur per als i les alumnes des del qual arribar a donar-se l’espai i temps per a desenvolupar la creativitat, per a crear noves relacions amb l’entorn, i arribar a llocs “nous” i d’aquesta forma oferir-se una mirada diferent de l’habitual, conèixer la realitat per a transformar-la, potenciant una manera de pensar que jugui amb idees dispars per a connectar-les, amb la metàfora, transitant entre el conegut i el desconegut, l’obvi i l’insòlit, el familiar i l’estrany.

Totes aquestes pràctiques tenen en comú que estan basades en la creença que la creativitat posseeix una força real de transformació social. La creativitat funciona a manera de font de producció simbòlica per a ampliar els impulsos de realització col·lectiva, generant processos de cerca i obertura en el qual s’involucren les persones durant aquests processos creatius, dirigint-se així cap al camí de la transformació social.

En el plantejament del projecte prevalen els processos per sobre dels resultats, és a dir per sobre del valor estètic de la creació, però sense oblidar l’exigència quant als resultats, de manera que les creadores puguin sentir-se reconegudes en la producció, atorgant-li fonamentalment aquest valor a l’obra final. Procedeix aquí esmentar les aportacions de Donald W. Winnicott, interessat per la capacitat creadora que s’expressa en la capacitat de jugar, la base del viure i de la salut de l’ésser humà (Winnicott, 1971).

Per a entendre la idea del joc plantejada per Winnicott com a analogia al procés de creació, és útil pensar en la preocupació que caracteritza el joc d’un nen, on el contingut no importa, el que interessa és l’estat de gairebé allunyament, afí a la concentració de nens majors i adults.

El joc, més clarament, l’acte de jugar, amb el temps derivarà en l’àrea de la cultura. Així doncs per a Winnicott tota l’experiència cultural és hereva de jugar. I aquest té un temps i un lloc i –com ell mateix diu: “El lloc d’ubicació de l’experiència cultural és l’espai potencial que existeix entre l’individu i l’objecte. El mateix pot dir-se del joc… L’experiència cultural comença amb el viure creador, la primera manifestació del qual és el joc” (Winnicott, 1971).

Anem a veure l’exposició a l’espai IDEAL: BARCELONA MEMÒRIA FOTOGRÀFICA aquesta és la primera experiència immersiva sobre la ciutat de Barcelona a través de la mirada de 6 dels millors artistes de la fotografia del país. Una visió inèdita sobre la ciutat dels anys 50 i 60 a través de l’art digital amb espectaculars fotografies de Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Joana Biarnés, Xavier Miserachs i Colita.

Fotografiem l’experiència, aquelles imatges que ens atrapen durant la visita, per a fer una reflexió posterior sobre el que ens ha cridat més l’atenció, i quina “forma” li donem a través de la fotografia. Amb les imatges proposem crear uns petits fanzins que il·lustrin la nostra visita.

Les participants es recolzen en l’ús de la fotografia i l’activitat de fotografiar com una oportunitat per a entrenar habilitats com la planificació, el pensament abstracte (simbòlic), percepció, atenció…, basades en activitats relacionades amb els seus entorns més pròxims. Treball d’exploració mitjançant la creació d’imatges: Mitjançant les sortides fotogràfiques en les quals es reconeix l’entorn a través de la càmera fotogràfica, es pretén fomentar la consciència identitària i relacional. Treball de licitació i construcció narrativa amb imatges: Aquestes activitats s’han desenvolupat en forma d’exercicis de construcció narrativa, i de jocs inventats. I activitats de reforç en la lectura i realització d’imatges.

En aquesta sessió proposem un treball per adornar-nos de la importància del fons fotogràfic, treballem el retrat i fons, imprimim les fotografies per entendre i avaluar la diferència en els diferents plantejaments en cada una de les fotografies, quines sensacions ens aporten unes respecte de les altres? I que ho fa? Potser el tipus de fons afecta allò que sentim en observar-les? Cada persona retratada descriu a la fotògrafa com vol la seva fotografia, desenvolupant-se un treball col·laboratiu molt interessant que enforteix vincles i apropa.

Proposem un treball creatiu amb la tècnica de “foto transfer”, a partir d’imatges fotocopiades que duen per a la sessió treballem per transferir-les a altres suports, cartolines, diaris, sobres, mapes, fulls de colors, etc. Ens interessa molt viure el procés de treball i anar prenent fotos de les imatges que es van desvelant durant el treball de transferir. Cada detall i moment del procés és important i ens mostra una imatge diferent, anem fotografiant mentre treballem…

Amb aquest projecte ens havíem plantejat els següents objectius:

· Enfortir la confiança de les dones i augmentar l’autoestima a través de la pràctica creativa amb les fotografies.

· Preservar i reforçar la identitat personal a través del discurs fotogràfic, donant veu a cada una d’elles a través dels seus treballs fotogràfics.

· Potenciar el treball en equip, i d’aquesta manera crear lligams i xarxa entre les dones participants.

· Esdevenir observadores autònomes de la seva realitat, contrastar-la i transmetre-la, amb coneixement i sentit crític.

· Acompanyar-les a descobrir i aprofundir en l’entorn que habiten, descobrint la seva història, i empatitzant.

· Saber interpretar i ser creatives amb el llenguatge visual oferint-los-hi eines i recursos.

· Emprar la Fotografia com estímul per sortir, mirar, descobrir i interactuar amb l’entorn d’una forma diferent.

Sentim que s’han assolit els objectius, les hem observat gaudint molt de les sessions, construint nous vincles amb les companyes, i desenvolupant una relació amb la fotografia i amb el llenguatge visual prou forta perquè l’hàbit d’explicar amb fotografies hagi calat profundament.

Hem observat com el fet de donar-los-hi l’oportunitat de treballar amb la fotografia com a llenguatge ha sigut un encert, els Fotollibres et donen aquesta possibilitat de narrar d’una forma no verbal, sensacions o experiències, i explicar-les amb fotografies obre tot un món de possibilitats en l’àmbit creatiu i personal, podent donar sortida visual a totes aquelles experiències que a cops són difícils de descriure amb paraules.

Treballar amb aquest grup de dones és un creixement horitzontal, nosaltres aportem i elles aporten amb la seva visió, sensibilitats i treballs, tot un plaer!!!

Les participants ens fan arribar algunes paraules sobre l’experiència viscuda:

“¡Qué suerte la mía! Con Clicme siempre es sumar: aprendizaje + compañerismo + relación con las enseñantes de respeto y cariño + subir la autoestima + alegría + alguna lágrima + sentirnos parte de este mundo… La fotografía se nos presenta como un medio creativo para vivir nuestras emociones, de hablar en ella, de sabernos valiosas por ella. Siento un tremendo agradecimiento a Hèlia, a nuestra apreciada Carla, y a nuestras queridas fotógrafas Eugènia y Mon.”

Con los trabajos de fotografía que hemos hecho en los talleres con Eugènia he descubierto muchas cosas de mí. La curiosidad, dejándome llevar y sacándome de mi zona de confort en la fotografía, en mi vida. He disfrutado en todos los talleres de la compañía de unas mujeres maravillosas, que se ha convertido en una amistad increíble. Haciendo los trabajos en casa ha sido algo enriquecedor. Jugando con pegamento, tijeras y mucho sentimiento… He descubierto que mi vida ha avanzado, que a través de las fotografías que he hecho durante estas sesiones he visto poco a poco los cambios, el comienzo de una nueva vida. Y Eugènia es una mujer encantadora, de su mano he tocado una cámara por primera vez, con el temor de romperla, la ilusión de usarla y la tranquilidad que Eugènia transmite. He compartido con ella con toda confianza mis temas más personales, sintiéndome escuchada, comprendida y acompañada. Y he disfrutado de unas exposiciones increíbles que han sido todo un regalo. Doy las gracias a Clicme, a Eugènia por esta etapa tan bonita y a Mon por la que acabamos de empezar. Vibrante. A Carla y a Hèlia, gracias por poner estas mujeres en mi camino.”

“Si hagués de posar un nom d’emoció a les sessions que hem fet seria: JOIA
En el redescobriment de mi mateixa, he retrobat el plaer del joc. Amb els materials, amb les companyes, tot experimentant amb les idees que ens proposaves.
Aquest viatge creatiu i estimulant ha estat magistralment conduït per tu. Amb calidesa i moooolta tendresa. De forma especial en les tardes on la ment “anava pel seu compte” i es resistia a la inspiració.
I per si això no fos suficient, he gaudit també de la complicitat i afecte de les companyes. Cada sessió una mica més propera.
JOIA, JOIA i JOIA. Per totes bandes.
Infinitament contenta i agraïda”

“El trabajo que hemos hecho a mí me ha parecido algo muy especial, trabajar con todas estas mujeres y contigo, he sentido que he sacado mucho de mi misma, a través de la fotografía. Para mí soy como soy… Y sacar a través de la fotografía todo lo que siento y el dolor que he pasado… Ahora bien, soy una mujer fuerte gracias..”

“Les sessions de fotografia m’han aportat una visió de mi mateixa més inspiradora i creativa de la que habitualment sento. M’han connectat amb les ganes de fer i crear i, sobretot, en la idea d’abandonar l’autocensura i la creença que jo no puc crear relats (escrits o visuals) interessants. Bàsicament, m’ha servit per adonar-me que tinc capacitat expressiva i que puc emprar diversos llenguatges per materialitzar idees. Això em fa sentir viva i il·lusionada. Gràcies a tu i la Món per compartir els vostres coneixements, a la Carla pel seu acompanyament en el seu moment i a la resta per les ganes d’aprendre i de gaudir.”

“Després d’haver participat en el taller amb tu, Eugènia, i que HELIA ho hagi fet possible, vull donar-vos infinites gràcies, ja que també juntament amb les companyes que han participat m’he sentit molt acompanyada. He experimentat i descobert un nou llenguatge a través de les imatges i així he pogut plasmar moments viscuts, hostils, que es trobaven dins meu i no sabia o no podia expressar-los perquè em feien mal. Mirant les meves fotografies i el resultat dels fotollibres he descobert la força de les imatges; un treball que m’ha facilitat poder explorar llocs molt interns i que s’havien convertit en intransferibles; ha estat com fer un viatge, ja que he hagut de cabussar-me cap a dins meu per tornar cap a fora i m’ho a facilitat la fotografia. Eugènia a través del teu bon fer, la teva escolta, el teu respecte, la teva experiència en fotografia i a través dels treballs que anaves indicant per fer, sense ser-ne conscient al primer moment, he recol·locat experiències personals i així ocupar més el meu moment present, he sentit el respecte cap a mi mateixa en veure el resultat del meu treball des d’altres angles, m’he enriquit en conèixer-me més, he creat lligams des de la subtilesa amb les companyes del grup i he sentit que ens acompanyàvem unes amb les altres com una corda i un mosquetó. Han estat totes les sessions molt saludables. Moltes rialles”

“Cuando Carla me ofreció la posibilidad de unirme al grupo de fotografía, la verdad me lo pensé dos veces, pues en el momento que estaba no me apetecía entrar en lo que yo me imaginé como una terapia de grupo solo que con el recurso de la fotografía como telón de fondo. Finalmente decidí darme una oportunidad y al menos probar. Cuando llegué a la primera sesión resultó que había dos mujeres que conocía y que por razones laborales habíamos coincidido en algunos proyectos. Fue muy raro, por unos días me sentí vulnerable, pues dejaba de ser una mujer desconocida para algunas personas del grupo y esperaba que fueran tan discretas como yo y por otra me hizo darme cuenta que es una situación en la que nos encontramos muchas de nosotras, esta ultima realidad hizo que volviera a la siguiente.
He de decir que el proceso ha sido muy empoderante pues poco a poco me he ido acercando a las mujeres y las barreras que había puesto para no implicarme emocionalmente ni en los proyectos ni en las relaciones que cada semana se crean en el taller se han ido desvaneciendo.
Con el tiempo siento que me he ido soltando gracias en gran parte porque en esos momentos en que nos juntamos no hay juicio, no hay prisa, se crea el espacio y la sensibilidad suficiente para respetar el tiempo de cada una y en ese tiempo las mujeres me muestran sin decirme nada aspectos de mi misma que me hacen reflexionar acerca de mi proceso y todo a partir de descubrir a partir de la fotografía nuevas formas de ver, nuevas miradas a nuestro entorno y a nosotras mismas, de revisitarnos entre objetivos, cámaras, luz y sombras, contrastes, colores “cianotípicos”. En definitiva, jugando con diferentes leguajes visuales que nos acercan a nosotras mismas.
Me alegro mucho de haberme dado esa oportunidad y haber cabalgado alguno de mis miedos soy consciente que aun queda camino, pero poco a poco voy “fotografiando” las riendas de mi vida.”