CORRESPONDÈNCIES
CATALUNYA-PALESTINA
Correspondències és un projecte impulsat des de l’Associació Hèlia i dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz (CliCme_inclusió). És fruit d’una col·laboració entre Hèlia, Family Defense Society (FDS), CliCme_inclusió i Alaa Badarneh, i ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català Internacional per la Pau.
Correspondències posa en diàleg visual dones de Barcelona (Catalunya) amb dones de Nablus (Palestina) que participen en formacions de fotografia a les respectives localitats. Totes elles són supervivents de violències masclistes.
Les participants s’estableixen en parelles (una dona de Barcelona i una dona de Nablus) i cada setmana durant dos mesos es comuniquen mitjançant fotografies que documenten la seva quotidianitat, el seu dia a dia, les coses que veuen, els passa o els criden l’atenció, i que comparteixen via WhatsApp, cercant un diàleg fotogràfic exclusivament visual.
La fotografia és una eina cabdal per treballar en processos de transformació i recuperació, en aquest cas de dones supervivents de violències masclistes. L’emprem com a mitjà de lectura simbòlica i de connexió amb les emocions, amb les idees i amb la imaginació, per potenciar els processos de recuperació psicoemocional de l’impacte de la violència viscuda. Aquest enfocament de treball amb les imatges comporta el desenvolupament d’una mirada on resideix la subjectivitat de cada participant, sempre des del punt de partida de la realitat personal que es comparteix amb una altra dona.
La fotografia, en ser un llenguatge no verbal, un llenguatge simbòlic, ajuda a expressar des d’un altre lloc diferent de la paraula, i és en aquest sentit que l’usem. Sumat a aquesta propietat inherent de la fotografia ens trobem amb un diàleg entre dues dones: ja no és només el que la fotografia suposa per a la persona que la realitza sinó que, a més a més, es comparteix amb una companya que no parla la mateixa llengua. La fotografia adopta un paper de llenguatge únic i universal
que compleix la seva funció d’expressar, sensibilitzar i empatitzar més enllà de la comunicació verbal.
Els processos creatius tenen una força real de transformació en entorns sensibles. Ens ofereixen capacitat d’anàlisi, de desconstrucció i de renovació del vincle amb una mateixa, amb les altres i amb l’entorn. La creativitat actua com un conducte natural per crear interès i despertar la curiositat, fomentant la comunicació i l’autoexpressió. La creativitat també inspira acció i reacció i pot transcendir totes les barreres i estimular una resposta emocional duradora, propiciant la participació i la vinculació entre les participants de manera incloent, proactiva i diversa. Un dels aspectes més importants al llarg de l’intercanvi ha estat el del reconeixement de l’altra com a protagonista de la seva vida, fet que ha contribuït a l’apoderament de les participants com a creadores de la seva pròpia història.
“Crec que és molt interessant el diàleg a partir d’imatges perquè la lectura del que reps i envies no és tancada, una fotografia ensenya, però també amaga; una fotografia descriu, però també suggereix. Permet una conversa comprensible que no ho seria lingüísticament (català-àrab).” (Participant de Barcelona).
“M’ha agradat comunicar-me amb fotografies, perquè a través d’aquestes es va expandir el pensament per a comprendre la imatge des d’un altre punt de vista…” (Participant de Nablus).
“El projecte Correspondències m’ha sensibilitzat respecte a una realitat que per mi fins ara era absolutament desconeguda… i a ser conscient que potser els meus problemes no són tan greus com pensava…” (Participant de Barcelona).
“M’agradaria que el projecte fos més llarg per a poder conèixer més la cultura del país on viu la meva companya de Barcelona, també per a conèixer més profundament a la persona amb qui estic en contacte.” (Participant de Nablus).
“Gràcies al projecte he sentit la necessitat d’informar-me més sobre la realitat de Palestina, ja que des d’aquí no sempre tenim la informació real del que està passant. Els mitjans de comunicació gairebé no informen, i es blanqueja el que està fent Israel. És molt dur pensar que la dona amb la qual he fet l’intercanvi viu aquesta realitat cada dia. Ha estat una veritable oportunitat per obrir una finestra a un país llunyà i diferent.” (Participant de Barcelona).
“Vaig gaudir molt comunicant-me amb una altra dona a través de fotografies. Això em va fer pensar molt i aprofundir en les fotos enviades. També em va fer conèixer la naturalesa de la dona amb la qual em vaig comunicar a través de les seves imatges, i em va fer pensar com podria presentar-me i dialogar amb algú només amb fotografies…” (Participant de Nablus).
“Ha estat místic comunicar-se a través de les imatges i en una certa manera es respectava l’espai i intimitat de l’altra persona. A part que estava la barrera de l’idioma, a través de les imatges, aquesta no existia.” (Participant de Barcelona).
“Vaig pensar que cada foto que va compartir amb mi era la seva expressió, com que cada foto que vaig compartir m’expressava. En comprendre les fotos que compartia amb mi, podia predir com se sentia i la naturalesa de la vida que viu…” (Participant de Barcelona).
“Algunes fotos van reflectir els mateixos pensaments amb la meva companya de Barcelona, la qual cosa va resultar molt estimulant…” (Participant de Nablus).
Aquest any hem preparat una publicació en forma de fotollibre per recollir totes les experiències visuals de les dones participants:
També hem preparat uns pòsters per presentar el projecte durant el 25è aniversari de l’Associació Hèlia:
