FOTOMEMÒRIES 2019, AFA Vallès Occidental
Fotomemòries treballa per la millora de la qualitat de vida de persones amb graus lleus i moderats de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer o el Parkinson.
Fotomemòries neix amb la voluntat d’ajudar i estimular a aquests col·lectius per mitjà de la fotografia. Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat. Al llarg de les sessions realitzades, constatem que la fotografia revifa la memòria i el record: n’hi ha prou amb mirar detingudament una fotografia del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots portem dins.
Les fotografies personals ens serveixen com a catalitzador visual per evocar de forma terapèutica els records rellevants i la informació que està continguda en les imatges de forma inconscient.
Vegeu una entrevista feta per Cugat mèdia:
Els objectius plantejats per a aquest projecte són els següents:
• Utilitzar la Fotografia com estímul per recordar.
• Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones amb Alzheimer i altres demències. Mantenint o augmentant l’autoestima, enfocant-nos en elements i aspectes positius dels records autobiogràfics
• Fomentar la comunicació i la interacció social dels participants mitjançant la conversa
• Donar-los veu per sentir-se partícips d’aquesta societat.
• Reduir l’estigma social que tenim de l’Alzheimer i altres demències.
• Preservar i reforçar la identitat personal
• Manifestar l’assoliment de la longevitat, és a dir, haver arribat fins a la vellesa amb una vida plena de vivències
• Permetre la resignificació, és a dir, recordar un esdeveniment sigui positiu, sigui negatiu i donar-los un nou significat. En cas de fets conflictius, s’efectua una nova lectura que permet ressituar-los de manera menys dolorosa
• Ajudar a mantenir la memòria col·lectiva de dues maneres:
A) Oferint oportunitats per compartir experiències i saviesa amb altres persones grans
B) Transmetent coneixements d’esdeveniments del passat a les noves generacions
Al llarg de tretze sessions treballarem seguint una metodologia que s’expressa en tres fases de treball:
1- Presentació: Qui som, novel·la de vida
2- Visionat d’imatges icòniques del passat acompanyat de tertúlies obertes. Teràpia de Reminiscència. Memòria col·lectiva
3- La imatge que parla. Memòria individual o subjectiva
Visionem imatges del passat, per estimular-los el record, fer-los parlar, i provocar així una gran satisfacció per poder participar i explicar moltes coses, se senten molt contents en ser partícips, i que tothom els escoltem, les històries que expliquen són molt interessants, del seu passat, de les anècdotes, les seves infanteses, els llocs on vivien, la música, les olors, les fotografies ens fan riure, pensar, repassar i recordar. La relació imatge-memòria suposa també silencis i emocions. Estem aplicant la teràpia de Reminiscència.
Aquesta és una tècnica que afavoreix l’evocació de records i successos del passat de la persona connectant-los amb el present, i estimula l’expressió de vivències passades així com la capacitat d’autoreconeixement. Per a això, se centra a potenciar principalment, a través de materials associats a fets del passat, la memòria episòdica o autobiogràfica (els records personals) i la memòria semàntica (conté els coneixements sobre dades històriques rellevants).
Es tracta que la persona experimenti emocions vinculades a aquests records, ressaltant aquells que resulten gratificants per a la persona. La reminiscència utilitza l’estimulació, la comunicació, la socialització i l’entrenament com a eines, per la qual cosa es tracta d’una tècnica molt completa.
La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estímul dinàmic per a la compressió, l’associació i interconnexió de conceptes, d’idees, d’experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d’altra banda, cap fotografia es pot desprendre.
Els deixem triar una imatge d’un objecte que els porti records del passat cadascú en tria un i escriu o explica la relació amb aquell objecte, sorgeixen històries molt interessants, la Conchita, ens explica com aquest tocadiscs li du molts bons records, ja que al seu marit li agradava molt la música i ballar; els Sirexs, Lucho Gatica, José Guardiola, els Brincos, Dúo Dinámico…, ”Quan seiem a veure les pel·lícules de súper-8 que el meu marit gravava, sempre les amenitzava amb bandes sonores triades molt curosament i mentre sonaven al tocadiscs veiem la vida passar…”
Treballem sobre els seus llocs de naixement, els barris on van créixer i viure la seva joventut, els demanem si recorden el nom del carrer i número i fem recerca a través de Google street view per tal de cercar els carrers i fer una fotografia virtual, que després els durem per a veure si recorden els carrers, portals, edificis…
En quin barri vas néixer i créixer?
Recordes el nom del teu carrer?
Quins comerços hi havia?
A què jugaves al carrer?
Ha canviat respecte de la imatge que et mostro? Com?
Hem observat algunes imatges del fotògraf Joaquim Gomis, unes imatges de gran bellesa, que parlen d’un temps passat. De seguida tots han empatitzat amb una, o altra fotografia, preguntem quins records els desperten i sorgeixen moltes històries.
Hem estat recordant els oficis del passat i m’han ajudat moltíssim a recordar-ne un munt: el faroler, el sereno, l’escrivà, la telefonista, el campaner, el cisteller, el carboner, el barquiller, venedors ambulants de corbates, l’acomodador, l’aiguader… Molts d’aquests oficis eren els que duien a terme els seus pares, mares o familiars propers.
valoració projecte Fotomemòries