IMATGES LATENTS. Veus de dones.

Nalini Malani diu:

“If more attention were paid to the female thought perhaps we might reach something called progress”.

(“Si es parés més atenció al pensamient femení, potser podríem arribar a alguna cosa anomenada progrés”).

Aquesta reflexió dóna el pas de sortida a aquest projecte de creació, de comunicació, de compartir, de comunitat, que és IMATGES LATENTS. Veus de dones, que hem iniciat amb un col·lectiu de dones migrades, amb la voluntat de donar-los veu, d’escoltar les seves veus que sovint han estat silenciades, per mitjà de la fotografia. Un projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas en col·laboració amb la Fundació Joan Miró i a l’Associació intercultural Diàlegs de dona, patrocinat amb el material de FUJIFILM i INSTAX.

A partir de l’exposició de l’obra “No em sents” d’aquesta artista a la Fundació Joan Miró, Nalini Malani entre altres temes s’ha centrat en la veu femenina silenciada, i aquest aspecte ens serveix com a punt d’inici per plantejar un projecte amb dones i amb la imatge com a eina d’expressió artística i de pensament en el sentit més ampli i experimental. Ens interessa com Malani traça un paral·lelisme entre el mite de Cassandra, qui va rebre el do de la profecia per després caure en la maledicció que mai no en creurien els seus pronòstics-, i la veu no escoltada de les dones.

Hi ha hagut la creença que la dona és bona per a intuir i esbrinar quin camí seguir en l’àmbit econòmic, polític o social, malauradament la realitat és que s’ha donat poc espai a aquesta veu femenina per ser escoltada, i donar credibilitat als seus pensaments.

Quins pressentiments tenen les dones? Quina ciutat i quin país volem llegar a les futures generacions? Com pensen que seran les famílies del futur? Quins han de ser els drets de les dones i com hem d’evolucionar en aquest sentit? Quina és la naturalesa del lideratge femení?

Proposem a la Fundació Joan Miró i a l’Associació intercultural Diàlegs de dona treballar amb un col·lectiu de dones, a partir d’una primera sessió de debat amb les participants, d’on extreure els temes que utilitzarem per treballar en l’àmbit artístic. Els hi volem preguntar quins són els seus pressentiments per després construir-los en forma d’imatges, que les permetin expressar-se i comunicar allò que ha estat silenciat. Aquestes imatges són propostes plàstiques que sorgeixen de la necessitat d’expressar en veu de dona.

Cada idea seleccionada en la sessió de debat, serà un tema a desenvolupar, que abordarem des de diferents tècniques artístiques: diapositives intervingudes, cianotípies, stop motion, fotografies i pintura, fotogrames, escàners, retroprojeccions, cercant un conjunt de pressentiments visuals. Aquest és un projecte pensat per a dones, per escoltar-les, donar-los-hi veu, i recursos a través de l’expressió artística, també i sobretot amb l’objectiu d’empoderar-les, crear xarxa i vincles des de la diversitat, afavorint les habilitats expressives i creatives en la dimensió personal, i del pensament.

Donada la situació inicial de confinament per la pandèmia, hem pogut desenvolupar amb elles només dues sessions de treball, esperem en algun moment poder reprendre aquest projecte tan ric.

En una primera sessió hem pogut presentar-nos i conèixer-les una mica, retratar-les amb les càmeres deixades per INSTAX.

Hem iniciat el treball amb elles per mitjà dels objectes personals que han dut i que han emprat per presentar-se visualment, per mitjà de la tècnica del fotograma, component amb aquests objectes els seus retrats damunt del paper fotogràfic. Recordem que un fotograma és una imatge fotogràfica feta sense càmera i que s’ha obtingut posant objectes directament sobre una superfície fotosensible i exposant-lo a la llum. El resultat és la imatge d’una ombra negativa de tons variats, segons la transparència dels objectes emprats. Les zones del paper que no han rebut llum apareixen en blanc, les exposades a través d’objectes transparents o semitransparents apareixen en gris i les que han rebut llum directa es veuran en negre.

Han fet proves amb els objectes damunt un paper en blanc, per exposar-los després a la llum i tot seguit revelar-los.

En una segona pràctica fotogràfica, hem estat explorant la tècnica de la cianotípia així com el joc amb les formes, les transparències i les opacitats dels objectes, les textures… tot a partir d’una premissa: “Fem un autoretrat, ens expliquem”, seguim doncs en aquesta direcció, d’autoexploració indirecta per mitjà dels objectes personals, de la descoberta de les altres quan intercanvien i comparteixen aquests objectes, de fomentar la curiositat que els hi desperten els negatius i els objectes que els oferim nosaltres, les coses que han dut les companyes, tot fent un joc conjunt de mirar, parlar, esperar, intercanviar, provar…

Recordem que en les cianotípies emprem uns papers fotosensibles que hem preparat prèviament i que els desperten molta curiositat, la desconeixença ha estat un motor per voler provar i practicar sense parar amb tota mena de materials i jocs compositius. Aquesta primigènia tècnica fotogràfica els permet enregistrar imatges per contacte i les fa visibles amb el seu característic to blau, a diferència del fotograma amb el qual han experimentat els efectes de les sals de plata exposades al sol amb els seus tons del blanc al negre.

Per fer l’exploració amb les objectes i la llum solar hem sortit al pati de l’antiga Escola Massana.

Han fet proves i han exposat els papers emulsionats al sol, per tot seguit anar a revel·lar-los.

Els resultats han estat fantàstics.