FLAIXOS. Fotografia i memòria amb Fundació Joan Miró

De la mà de la Fundació Joan Miró i Apropa Cultura, dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas. Hem impulsat aquest projecte, amb la voluntat d’ajudar i estimular a gent que pateix Alzheimer, per mitjà de la fotografia.

Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, podent fàcilment construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant.

En aquesta ocasió no hem treballat amb les seves imatges dels àlbums familiars, sinó que hem utilitzat fotografies de Joaquim Gomis, fotògraf i amic de Joan Miró, fotografies en aquest cas de caràcter íntim, familiar, dels seus viatges, amics, detalls de les seves vides, imatges universals, amb les que tots ens podem sentir d’una manera o altres identificats. L’activitat constarà d’una visita a l’exposició de fotografies de Joaquim Gomis al vestíbul de la Fundació, per donar pas a un treball experiencial al taller.

El taller constarà de dues parts, que es desenvoluparan en dos espais, per fer unes tasques ben diferents i en certa manera complementàries: A l’entrada de l’espai realitzem ”La imatge que parla”, on els deixem triar una de les imatges de J. Gomis, i els demanem que ens expliquin la seva experiència, relació o record, a través d’una imatge que no és seva, donant les seves propies versions de les imatges el que ens permet utilitzar-les com a catalitzador per a recordar les seves vides. Compartint aquesta vivència amb el grup. Aquest procés tracta de fer recordar situacions viscudes en el passat, per fer el record més resistent a l’oblit. La presència de les emocions com a reforç per al record. Sembla que allà on la memòria perd la seva capacitat, les emocions es transformen en importants reforços per reconstruir aquelles connexions i vincles “rescatables” amb la identitat i la memòria. La memòria està carregada de fotografies, d’imatges fixes i d’instants precisos, que ens ajuden a retenir o accionar els records.

Enregistrem els àudios de cadascú en relació a la fotografia escollida.

Per altra banda, l’altre grup fa un treball de re-significació de les fotografies:”Reconstruïm les imatges, recuperem els records”, novament a partir d’imatges del Joaquim Gomis treballen el collage fotogràfic, desconstruint les imatges per tornar-les a construir, creant una composició lliure, duent-les a la seva pròpia experiència. Els plantegem algunes qüestions per iniciar el treball:

Per a què serveixen les imatges?

Què expliquen de nosaltres? Què ens diuen del món?

Ens agraden? O no? Ens interessen?

Les llegim? Les entenem?

Les transformem?

Construïm la nostra imatge?

Àudios de “La imatge que parla”:

El Jordi ha escollit la imatge de Joaquim Gomis on veiem Barcelona, Passeig de Gràcia; La Pedrera, per explicar que als cinc anys va marxar de la seva ciutat Barcelona, per anar a viure a l’Àfrica.