FOTOMEMÒRIES 2020 en línia
Fotomemòries és un projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas, que neix amb la voluntat de treballar amb gent gran de Ciutat Vella per tal d’estimular la memòria i amb l’objectiu de recollir vivències i memòria històrica dels i les participants.
Partint de les fotografies dels seus àlbums familiars i del fons de l’Arxiu Fotogràfic, durant dotze sessions, es treballen diferents aspectes i es proposen temes, establint moments de debats col·lectius o de reflexions individuals, donant l’espai per tal que cada participant aporti de la seva experiència i memòries.
El projecte proposa nous camins i estímuls i té com a propòsit crear un enllaç entre passat i present, establint ponts i intentant aconseguir noves connexions que encara existeixen a través d’altres memòries, com la memòria emocional, també en la mesura en què intenta ser imatge d’un intercanvi de mirades, donat que la fotografia és un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els i les participants.
Aquest any a causa de la nova situació d’excepcionalitat derivada de la COVID-19, ens hem proposat seguir el projecte iniciat de forma presencial el febrer del 2020, per a dur-lo a terme de forma virtual i obrir-lo a tothom que vulgui participar, en el decurs de quatre setmanes utilitzarem l’eina del whatsapp, donat que les nostres usuàries l’utilitzen habitualment, i proposarem els temes que teníem preparats, cada setmana llençarem dos reptes il·lustrats amb una imatge de l’AFB, per tal que les usuàries i usuaris a partir d’aquests reptes, interactuïn, ens nodreixin de les propostes dels companys i companyes i construïm d’aquesta forma un diàleg virtual que els i les acompanyi durant el mes de juliol.
A continuació farem un recull d’algunes de les imatges proposades pels participants del projecte:
Primera proposta:
EL RETRAT:
Mirem els nostres àlbums de família:
Com es retratava la gent abans?
Quin tipus de retrats ens fem ara?
Fotografieu un retrat que us agradi del vostre àlbum? El compartim al grup?
Fixeu-vos en els retrats de l’Arxiu que us proposem:
Retrat de la família Santpere Hernáez. Andreu Mariné, 1920-29
Retrat de dona. Carme Garcia, 1969
Retrat de dona. Carme Garcia, 1970
Autoretrat. Eduard Olivella, 1980
Els i les participants ens presenten les seves imatges i ens expliquen:
L’Àlex ens envia aquest retrat dels seus pares i ell mateix de petit el 1953, el retrat està realitzat a l’estudi Edèn a Barcelona:
“Era el meu primer viatge a Barcelona des de Balaguer. La mare porta dol perquè feia una mica més d’un any que havia mort “l’abuelito Esteban”. La visita a l’estudi Edèn era una tradició en la família, la visita a Cal fotògraf constatava moments importants en família.”
La Pilar ens explica com anaven als estudis fotogràfics a immortalitzar els dies especials:
Els passem un parell d’enllaços a articles que parlen dels antics estudis fotogràfics a Barcelona:
https://www.girona.cat/sgdap/docs/a4w5h7yrius-garcia-felguera-com-text.pdf
El Vier ens envia aquestes imatges i ens explica:
“Anar a casa del fotògraf era tot un esdeveniment que era causat per un altre esdeveniment. El cas de la primera foto és el naixement del meu pare, al centre. Els meus avis clarament en “pose”, amb llavors tres dels seus fills, i els seus millors vestits. La interacció amb el fotògraf que construïa l’escena és evident. Probablement la família no es faria cap foto més aquell any i devia costar uns diners potser importants. Calia posar tots els sentits en l’escena. Els fills van acabar sent deu. El que no sé si el protocol es va complir amb tots deu o si a mesura que augmentava la família també van canviar els costums. La foto és de l’any 1929 feta a Valladolid.”
“Aquesta foto, probablement de l’any 1961, som el meu germà i jo i. Està feta per regalar-li al pare. La mare va estalviar uns diners, ens va pentinar el millor possible i amb els vestits de mudar vam anar cap a l’estudi de Can Valdès. Can Valdès era l’estudi fotogràfic de referència aquells anys al barri de Sant Andreu. El Sr. Valdès feia tant reportatge de banquets, comunions o casaments com fotos d’estudi o de carnet. També es desplaçava a domicili si el client ho requeria. Anar a Can Valdès era tot un esdeveniment.”
La Sol ens presenta aquest retrat del seu avi:
L’Aurora ens ensenya aquesta fantàstica fotografia i ens explica:
“En aquesta fotografia apareixen les meves tietes a la torre dels senyors Paredes, fora de ciutat, vora els anys quaranta, la tieta Filomena feia de cuinera, la més jove la meva padrina la Ramona, feia de planxadora i és qui em va ensenyar l’ofici. Jo tot just havia nascut. Les meves tietes són les dones que em van cuidar perquè em vaig quedar orfe de molt petita…”
L’Àlex ens mostra aquesta preciosa fotografia i ens explica:
“Sis de juliol de 1952, vaig néixer a Balaguer, a casa dels padrins, on vivíem, el dia 4 a les dotze del migdia. L’autor és el doctor Montseny, metge de la família i gran afeccionat a la fotografia.”
La Maru ens ensenya un retrat que li va fer el fotògraf Humberto Rivas i ens explica:
“1978. Un dia em van presentar a l’Humberto Rivas i em va demanar de fotografiar-me per un llibre de retrats. Bastants anys després em va demanar de tornar a posar. Però es va morir abans. Era una gran persona.
Jo aleshores portava cabellera molt arrissada, recollida en un monyo modernista. Però ell ho va il·luminar com si no hi hagués cabell.”
La Pepita ens explica aquesta fotografia:
L’Asun ens mostra un retrat del seu pare ben particular:
“Aquest és el meu pare, en temps de fumar pipa i caliquenyos. Si em preguntes pel conill, el meu pare sempre ha tingut animals a casa i li han agradat molt!”
L’Aurora ens comenta aquesta imatge:
“Aquesta és la meva tieta Filomena l’any 1950, aquest és el seu nebot, que aleshores estava a la caserna antiga de l’Avinguda Icària, i cada dia la meva tieta anava a dur-li el menjar, perquè no menges el menjar del “ranxo” de la caserna…”
El següent tema que els proposem:
LA VIDA A CASA:
T’agrada estar a casa?
Com és casa teva? És un pis o una casa?
Sempre has viscut aquí?
Ens mostres el teu racó preferit de casa?
Tens alguna imatge de la casa on vivies de petit/a?
Imatges proposades de l’AFB:
Interior: Igualada. Casa Antoni Franch, Frederic Ballell, 1912
Escena domèstica. Carme Garcia, 1969
Carrer d’en Carabassa, Carme Garcia: 1960
La Pilar ens mostra una fotografia de la galeria a casa els seus pares i ens explica:
L’Assun ens mostra aquesta preciosa fotografia del pati de la casa a on vivia, ens explica que vivia a una casa al bellmig del bosc, i que aquesta imatge era la que veia cada dia des de la porta de casa:
En aquest mateix pati es troba la següent fotografia dels seus pares en Pepet i la Lorenza, el nadó és l’Asun que comenta: “Aquest banc va formar part de la meva infantesa, soledat i somnis...”
També ens mostra una fotografia de la casa on viu actualment i la imatge ens retorna al passat a la fotografia de la seva infantesa:
La Núria ens mostra aquesta fotografia i ens explica:
La Mercedes vivia al Carrer Basses de Sant Pere 48 en un edifici molt antic de l’any 1745, davant tenien el safareig de Basses de Sant Pere, allà va viure quaranta anys, recorda que la casa tenia bigues i recorda que a l’habitació on dormia ella havies d’abaixar el cap perquè feia pendent.
Aquí un article molt interessant sobre els safareigs de Sant Pere, Santa Caterina i Born:
http://bereshitbcn.blogspot.com/2015/11/la-destruccio-dels-safareigs-de-sant.html
I un àudio de la Núria que recorda com anava amb la seva mare als safareig de Basses de sant Pere:
També la Sol ens explica la seva experiència:
Proposem un nou tema:
ELS OFICIS:
Recordes oficis que ja no es realitzen? Ens en dius algun?
Vas treballar?
Ens mostres alguna imatge del teu àlbum, de la teva feina o de la feina que feies a casa?
Si no en tens, ens ho expliques?
Proposem les següents fotografies de l’AFB:
Cisteller. Oficis artesans de la ciutat. Marta Povo, 1979-1983
Matalasser. Oficis artesans de la ciutat. Marta Povo, 1979-1983
La Sol ens explica com treballaven els matalassers:
La Pilar ens explica:
“L’escombriaire era una festa pels nens al meu carrer, la mula, el corn que bufava, el cistell que omplíem, tot orgànic, no utilitzaven plàstic, el vidre el reutilitzàvem de nou. Jo de ben petita sabia com cobrir el cubell de les escombraries de paper de diari. Com, moltes coses més això va desaparèixer sense que ens adonéssim. També l’ofici de sereno, que ens obria els portals a la nit. Del drapaire del meu carrer, que venia tebeos de segona mà…”
Mostrem una imatge d’un sereno i la Núria comenta que quan ella era petita ja no anaven així vestits, sí que duein el “chuzo” encara que més tard en comptes del “chuzo” duien una porra gran, sense punta de llança, i que no n’havia vist cap amb fanal.
La Mercè comenta:
La Mercè recorda les lleteries i ens comenta:
Lleteria. Josep Brangulí, 1943. Quan tot es venia a granel, mesuradors cúbics per la llet i balances per la nata.
La Sol ens parla de l’ofici de ferrer:
Fem la quarta proposta:
LES EXCURSIONS I ELS VIATGES:
T’agrada viatjar o fer excursions?
Recordes especialment algun viatge o excursió de petit/a o jove?
Ens ensenyes alguna fotografia del teu àlbum i ens expliques on era i quan hi vas anar, i amb qui?
Vols retratar algun racó o camí o excursió que facis habitualment pel poble o ciutat?
Us ensenyem algunes fotografies de l’AFB:
Cotxe Sis-cents. Fons Eduard Balada Mestres.
Passatgers abans d’enlairar-se de l’aeroport del Prat. 12 de juliol de 1947. Autor desconegut
Comiat a l’estació de França dels escolars que surten cap a les colònies municipals, 12 de juliol 1934. Pérez de Rozas.
El tren ‘Talgo”. Pérez de Rozas, 27 d’octubre 1959.
La Sol ens envia aquesta fotografia:
I la Pilar en explica:
“Aquí el nostre primer cotxe, amb ell vam anar a Andorra a veure un amic. També al 1969. De Barcelona a Andorra vam trigar unes 5 hores…”
També ens ensenya aquesta imatge sortint d’Eivissa l’any 69, els amics es despedien tirant rotllos de paper quan es trencava el paper era un adéu a l’illa i als dies passats. El cotxe un sis-cents el van pujar al vaixell amb una xarxa.
l’Assun ens mostra una imatge meravellosa de la seva tieta:
“Anys 1948-1949 la meva tia Janette i el meu cosí, viatge de Lió a Bcn, amb un 4-4 Renault.”
La Núria ens explica el seu viatge a Granada:
La Maru ens mostra les fotografies d’un viatge a l’Âfrica…
“Fa uns trenta anys vaig fer un viatge a Kènia i Tanzània. Es tractava d’un Safari fotogràfic. El viatge es feia en avió, jeep, barcassa, avioneta… per anar d’un lloc a l’altre. Jo portava una Asahi Pentax amb tres objectius, un d’ells un teleobjectiu 200 i, també, una Polaroid per fer fotos als Massais i donar-se-les a continuació, els va semblar màgic, jo els posava el paper al cor i els demanava que esperessin uns minuts… Després els ensenyava la foto, al cap de la tribu li van caure les llàgrimes… La proximitat amb les persones era impressionant, Els hi va encantar. De la tenda no podies sortir a la nit. Es sentien els lleons devorant les preses, mai he vist nens tan feliços com a l’illa de Lamu…”
Adjunto una petita mostra de fotografies:
La Núria ens parla d’aquesta fotografia de família, el seu primer viatge…
La Pilar ens mostra aquesta imatge dels seus pares, la seva mare era canària i van viatjar de les Palmes de Gran Canaria a Barcelona, a la ciutat entre altres van visitar el parc d’atraccions del Tibidabo.
Seguim amb la cinquena proposta:
EL COMERÇ:
Com eren les botigues en la teva infantesa?
Recordes els productes que s’hi venien? O els cartells que anunciaven els productes?
Tens alguna imatge?
I ara, quan surts a comprar, vas al mercat o botiga de barri, o al supermercat?
Si no tens cap imatge, parla’ns dels teus records i nosaltres t’ajudarem a buscar-ne alguna!
Proposem les següents fotografies de l’AFB:
Establiment de tractaments higiènics, 1927-37. Ritma.
Botiga on es van vendre participacions del segon premi de la lotería de Nadal, 1942. Pérez de Rozas.
Benedicció d’un supermercat, 1959. Pérez de Rozas.
Obertura d’un supermercat a Barcelona, 1958. Pérez de Rozas.
Podeu veure nombrosos comerços antics de la ciutat de Barcelona en el següent enllaç de l’IEFC, on podeu visitar la galeria d’imatges: https://www.iefc.cat/galeria/comercos-emblematics-barcelona/
La Núria ens explica molt bé com éren les tendes del seu barri quan era petita, a la Pça. de la Llana i voltants:
Pça. de la llana anys 60. F. Català Roca
I seguint amb el testimoni de la Núria escolteu com anava “el trueque” o l’intercanvi de consumibles, com una forma usual d’abastir-se, sobretot als pobles:
L’Aurora, també del barri, recorda els comerços abans de que existís el Mercat de Sta. Caterina, a la Pça. dels carretons … els canvis del comerç, de les costums, com les tendes tenien noms dels seus propietaris…
La Pilar ens mostra una imatge del seu barri, explica on estava situat, com hi passava el tramvia i va rememorant alguns comerços i negocis diversos…
I la Rosa Mª també fa memòria del barri on vivia, al Raval i com van anar desapareixent els comerços …
Enderroc de l’última casa del carrer de la Cadena, a l’actual Rambla del Raval. Marc Javierre – Kohan.
I aquí va la sisena proposta:
L’ESCOLA:
Vas anar a l’escola? A quina?
Tens alguna fotografia al teu àlbum?
Recordes l’escola amb estima? Quina experiència vas tenir?
Si no vas anar-hi, ens expliques el perquè i que havies de fer?
Podeu veure algunes fotografies de l’AFB:
Escola Collaso i Gil. Alumnes jugant al pati de l’escola. Autor desconegut, 1934.
Institut Escola del Parc de la Ciutadella. P. Ll. Torrents, 1933.
Escola del Bosc. F. Ballell, 1914.
Escola Montessori. Josep Dominguez, 1932.
Hem trobat algunes imatges a internet com les següents, de les que no hem sabut els autors, només alguna referencia o nom, però que poden il·lustrar aquesta etapa en l’educació dels nostres grans, doncs per diferents motius alguns/es no en conserven imatges, però sí records i experiències que comparteixen amb nosaltres…
Les referències d’aquestes imatges que tenia són: “Enseñanaza s. XX” i “Clase a principios de s. XX”.
O com aquest retrats que es feien tot sovint a les escoles, on els escolars apareixen sempre amb el mapamundi a darrere o amb un globus terraqui a damunt de la taula:
Com la Pilar que ens explica la seva experiència escolar molt vinculada a la seva mare, que era maestra:
“Aquest és el meu tema, de professió mestra, filla de mestra, ho demostra la foto, vaig anar amb la mare, fins que vaig començar a mossegar als seus alumnes…”
“En la última foto, la mare va tornar a ser la meva mestra, eren els anys cinquanta a l’escola unitària de Sant Pere Molanta. Vam aterrar la mare i jo de Gran Canària a un poble català. Al principi no entenía res del que em parlava un nen, però no recordo que trigués massa a entendre’l. Aquell curs la mare depurada per ser del plan de la república, va preparar per cada grup d’edat que tenía a la classe una obra en català.”
“Vaig viure dues vegades a un poble: a San Pere Molanta i als tretze anys a la Garriga, els millors anys . Vaig anar a tot tipus d’escoles, a les monges als cinc anys , els pitjors records, la mare no volía que matinés a les sis i agafés tres tramvies per anar amb ella a Can Tunis. Al final vaig acabar amb ella , el metge li va recomanar perquè les monges m’alimentàven fatal. Quan vaig fer primer vaig anar a la Cultura de la dona, una escola que es va apropiar la falange, això ho he deduït després, al carrer Sant Pere més Baix, havia guanyat una beca i la mare no sabia si podria quedar-se a Barcelona, vaig anar un any interna i un altre a mitja pensió, recorria Barcelona en un autobús de dos pisos, sempre que podia a dalt, allà vaig fer primer i segon de Batxillerat, les falangistes eren bones en les arts, la música i la plàstica , les meves assignatures preferides, amb el que com que encara era petita i no em féien adoctrinament tinc bons records. Després (vaig anar) a un acadèmia mixta a prop de casa, a la Garriga tres anys i a l’ institut Maragall. L’escola que vaig viure on es valoraven els coneixements memorístics, el no preguntis, no parlis, no va ser el millor per a mí, una nena curiosa, parlanxina. Quantes vegades he pensat que els nens/es de la meva època ens vam perdre moltes coses.”
O l’Assun, que no té records fotográfics de l’escola on va anar a Cerdanyola del Vallés, diu:
“En cuanto al colegio fui a las Dominicas de la Anunciata. Y como anécdota, recuerdo que cada día antes de entrar a clase nos formaban en filas y pasábamos lista y después izábamos la ???????? mientras cantábamos el himno nacional. ¡Ala! y desfilando en orden para clase.”
La Núria, en canvi, té imatges i bons records d’aquesta etapa escolar, com ens explica i comparteix algunes imatges, veieu:
“La primera foto del cole”, observeu els elements associats a l’educació: el mapa d’Espanya a darrere i el nen Jesús a la dreta…
“De excursión, no estoy segura a dónde fuimos. Sé que había un santuario como en Lourdes, pero no recuerdo nada más…”
“La obra se llamaba: La plegaria de una niña”.
La Rosa Mª ens explica la seva vivència a l’escola, que considera molt represiva, no en té fotografíes, però hem trobat una postal i un recull històric de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, on va anar de més gran:
https://inspeguera.cat/institut-lluis-de-peguera/la-historia/
Per altra banda, recorda com a anécdota graciosa quan els donaven la “llet americana” i no els hi agradava gens, escolteu:
La Mercedes va anar-hi molt poc com diu:
Seguim amb la setena proposta:
LA VIDA AL CARRER:
Com era en la teva infància o joventut al carrer, que hi fèieu?
Vivies a un poble o una ciutat? A on?
Tens alguna imatge, ens la mostres i expliques?
Mireu aquestes Imatges de l’AFB:
Pérez de Rozas: Festa de Sant Roc a la Plaça Nova, 1960.
El carrer i les places, en pobles o barris de la ciutat sempre han estat testimoni de la vida de la gent, dels jocs de la canalla, dels trajectes vitals, de les festes populars, i ens ha semblat necessari mostrar-los, i observar què hi passava abans en relació amb com els vivim ara, com ens mostra la Pilar en aquesta imatge:
“… A la placeta, el nostre balcó donava a una plaça tancada ajardinada on ocurríen les nostres “aventis” (…) Ningú et déia res, campavem pel nostre regne , la placeta, on no hi havíem adults. Parlo d’un barri obrer, on les mares teníem moltes feines i fills, els pares si teníem un moment anàven al bar . No era el meu cas filla única, molt protegida, els costava deixar-me baixar, jo havia de corrar-m’ho…”
O com va poder ampliar els seus horitzons amb una bicicleta:
“Amb tretze anys se’m va obrir un món nou, la llibertat, a Barcelona no m’haguéssin deixat sortir, aquí a la Garriga, agafava la bici i a córrer…”
“Amb una amiga de la Garriga, Ana Maria Galbany. A la fira de la festa major de la Garriga, recordo l’envelat això d’esperar que em treguéssin a ballar no m’agradava.”
O com explica la Núria jugàven al carrer o al terrat, escolteu tot el que comenta i veieu la fotografia d’ella al terrat i d’alguns dels jocs de taula que tenia i més gaudia:
En referència també als jocs i a l’afició per la lectura, la Pilar afegeix:
“Jo jugava a dirigir l’ orquestra, em posava devant de la ràdio i m’ imaginava que portava als músics. També feia els menjars a la meva cuineta, darrera havia una paret que rascava per fer farina, fins que el pare em va descobrir… M’agradava dibuixar, tenia una gran pissarra, i si volia alguna cosa ho escrivia una vegada i un altre.
Amb les amigues jugàvem a qui trobava abans una capital d’Europa buscant dins d’un mapa gran que penjava de la pissarra.
Els retallables també era un dels meus jocs preferits.”
I continua dient:
“Jo llegia tot el que pillava, Flash Gordon, Superman, El Guerrero del antifaz, Hazañas bélicas, Azucena, Florita, el TBO, la mare un día enfadada de veure’m tot el dia amb els TBOs em va cridar: Tebeo que te vea tebeo que te rompo. Encara ric al recordar-ho…”
La Núria também esmenta una excursió que va fer amb una colla d’amics a Montserrat, mireu la fotografia i escolteu la història:
La Rosa explica com jugava a la masia i a l’escola, i comenta algunes vivencies de les imatges següents, escolteu:
“La primera es una sortida amb la parròquia, les grans feiem de monitores…”
Us mostrem la darrera proposta fotogràfica que hem fet als/les participants:
LA FOTO MÉS CURIOSA dels teus àlbums de fotos:
Tens alguna fotografia curiosa als teus àlbums?
Ens les mostres? I ens les expliques?
Us mostrem algunes fotografies de l’AFB que ens semblen ben curioses:.
Elefants d’un circ al seu pas per la ciutat. Pérez de Rozas, 1945. AFB
Manifestació ecologista. Una bicicleta per a 12 persones. Pérez de Rozas, 1977.
Accident d’autobús que, en patinar, va bolcar sobre un turisme al carrer Balmes. Pérez de Rozas, 1961.
Mireu que ens envia la Pilar com a retrat familiar ben insòlit: “Tota la familia del pare a l’hort, el meu pare encara no havia nascut. El meu avi va morir poc després víctima de la grip “espanyola”, deixant set fills i un per a néixer, està al costat de la meva àvia, dret a la dreta.”
També la Pilar envia una imatge curiosa en quant és l’única que té d’àmbit familiar de la seva àvia, bastant insòlita: “L’àvia banyant a la mare, és l’ única foto que conservo d’ella.”
La Rosa M., en canvi, ha volgut compartir imatges curioses dels seus animals i ens explica les seves històries:
Mireu quina imatge més singular ha compartit la Maru, és un muntatge com ella mateixa explica: “Es tracta d’un muntatge, fet al programa Polònia. El regidor, l’Àlex, treballant l’escaleta. El muntatge el va ver el grafista del programa.”
L’Assun ens ha enviat fotografies curioses de quan era petita on sempre estava amb animals, com diu: “¡Hola! Ya véis como era mi niñez. Por aquel entonces vivía muy aislada en la montaña siempre rodeada de bichos. Un mundo y aparte…”
La Núria diu: “Pides cosas curiosas, las que yo tengo son de las vacaciones, cosas que al verlas me llamaron la atención, puede que no sea lo que decías pero ahí van: Esto es en la Pingüinera de Punta Tombo, en la Patagonia. Cuando vi la señal, creía que era una broma pero no, estaban a cientos, además tuve la suerte de que una mama pingüino nos enseñara a sus crías, lástima que no tengo fotos, fue una cosa lindísima de verdad.”
Mostrem una selecció d’imatges curioses capturades en els seus viatges…
“Esta foto es en Gratasen – Noruega- y me la hice porque me hizo mucha gracia ver las palabras con tan pocas vocales.”
“Vino el señor gaitero a hacerse una foto con nosotras y, era tan guapo, que no pudimos negarnos.”
“Esto es en el Valle de los Reyes en Luxor, yo no sé si lo de subir las piedras de esta forma es de cara al turismo o no, pero que me impresionó mucho, sí que es verdad, porque me vinieron a la cabeza todas las películas de los pobres esclavos y me dio mucha pena.”
“Downing Street, aquí se ve que me porté mal y vinieron los bobby’s.”
“Me parece que, no sé si es ahora o era antes pero que no querían mucho a los ingleses no sé … no sé … es a la Península Valdés, en Puerto de Madryn.”
Per acabar la Núria ens envia una imatge divertida i curiosa del Carnestoltes: “En el Casal Comerç, esta fue la primera fiesta de disfraces que hice en el casal, voy vestida de draculina i la que está asustada, bueno, asustada entre comillas, es Teresa.”
