MATERIAL fotoSENSIBLE II. Massana Permanent 2020

Curs dut a terme en el marc de Massana Permanet, iniciem les classes de forma presencial i acabem el curs en línia.

El tema que hem abordat en aquest curs ha sigut la identitat, aquest ens servirà de fil conductor per abordar diversos processos creatius al laboratori i plató, amb la idea no tant d’experimentar amb aquests processos (que ja es fa en la primera part del curs MATERIAL fotoSENSIBLE I 2019) sinó d’apostar per desenvolupar diferents projectes al voltant d’una mateixa idea. Amb aquest curs aprofundirem en les metodologies per a desenvolupar un projecte fotogràfic. Des del treball de la idea, reflexió, recerca i presa de consciència de la motivació personal al desenvolupament i materialització del projecte.

Continguts: Treballem a partir de tres eixos

El cos i la identitat Aproximació fotogràfica per conèixer com les construccions socials, ideològiques i simbòliques influeixen en la nostra percepció i en la manera que tenim per veure i interpretar el cos i la identitat. L’objectiu del taller és contribuir a convertir la fotografia en una eina de reflexió i en una estratègia crítica per qüestionar el concepte d’identitat en la cultura i la societat del nostre temps.

El Paisatge i la identitat A través de la fotografia abordarem el paper rellevant que el paisatge té i ha tingut en la formació, consolidació i manteniment d’identitats, El paisatge expressa la dinàmica de les identitats, el que es transforma, el que desapareix i el que pot aparèixer en un futur.

La Memòria i la identitat Abordem la fotografia com a objecte i com a eina d’anàlisi, considerant la seva dimensió temporal, el seu vincle amb el passat i el record que suscita en observar-la., com a forma de re-pensar el passat. Aquests tres eixos els treballem amb diverses tècniques i formes creatives; Utilitzem les càmeres analògiques i digitals, revelem negatius, treballem la diapositiva, la doble exposició, el fotograma, el quimiograma, l’escànner com a càmera , la càmera estenopeica, la càmera de plaques, la càmera de l’ordinador, la cianotípia. Donem llibertat per triar els processos creatius a través dels quals construïm el projecte.

Proposta 01

A partir de negatius antics les alumnes han de crear una història i donar una nova identitat a les persones o llocs que apareixen en aquests, fem contactes dels negatius triats i a partir de les imatges construïm una proposta:

“Parteixo d’un negatiu on hi ha una doble exposició on es pot veure la silueta d’un home i curiosament, en una de les seves cames es veu la silueta d’una dona.Aquesta doble exposició em va donar peu a pensar en una identitat (la de la dona) engolida per la de l’home, que en la imatge es veu més gran.

El concepte que ha vehiculat la petita publicació l’aportat la mateixa imatge, dues identitats diferents, però que amb el pas del temps una s’apropia l’altre. Una història de maltractament.

Per explicar-ho, he partit de la imatge i de la paraula. Quant a la imatge, he començat per un fragment de la diapositiva, on es veu únicament la dona i progressivament, al llarg de la publicació va apareixent la imatge completa on es veu “engolida” per l’home.
Quant a les paraules, hi ha dos nivells, les que la defineixen a ella, en la part central de la publicació, són adjectius i paraules positives i en negre 100/100 i progressivament es van tornant paraules més tristes (desapareix la seva identitat) i amb una intensitat de negre cada cop més baixa…” Mireia Vidal

Proposta 02:

Entendre que signifiquen les paraules que analitzem fotogràficament és cabdal per a poder obtenir uns millors resultats en el treball fotogràfic, de què parlem? Que significa la identitat per a nosaltres? Despleguem la paraula en paraules i matisos que ens durà a comprendre en endavant que estem parlant i quin punt de vista oferim en els nostres treballs visuals. L’altre nivell de paraules, són negatives (a la part superior) i corresponen a l’home, aquestes comencen amb poca intensitat de negre i acaben al final del llibre en color negre. Per a dur a terme aquest exercici plantegem la construcció d’un “mind map” a partir de la paraula Identitat.

Il·lustrem deu paraules triades del nostre mind map:

Amb les 10 imatges seleccionades preparem una maqueta de foto llibre a l’estil del fotògraf David Jiménez:

“La finestra dels secrets” Marta Tor

“F.E.R.M.C.S” Olalla Roca

Proposta 03:

A partir de diapositives antigues es demana de combinar-les entre si, per tal d’aconseguir una nova proposta visual d’un nou espai imaginat, per tal de cercar una nova identitat en aquestes imatges que ens proposin nous estímuls en mirar-les, algunes de les propostes extretes:

Fotografies de la Mireia Vidal i la Juliana Del Lama

Proposta 04:

Google maps és una eina molt interessant per viatjar arreu del món de forma virtual, podem reconèixer els llocs, països, pobles a través de detalls com l’arquitectura, la forma de vestir de les persones, els noms dels carrers, els paisatges, però curiosament un tret que també ens ajudaria a parlar de la identitat d’aquell lloc al qual viatgem com són els trets característics de les persones, estan esborrats, per protegir la intimitat de tots i totes aquelles que hi apareixen sense el seu consentiment. Fem un joc on deixo a les alumnes en algun lloc del món, elles no saben a on estan i estudiant i llegint les imatges han de pensar i atribuir-ne la identitat correcta.

Fotografies de Mireia Vidal i Iona Estarlí

Proposta 05

“Un día en tu vida” és un projecte ideat i desenvolupat per Julián Barón, Christian Robles, Xosé Lois G. Failde y Javier Roche. La base d’aquest projecte son els algoritmes narratius:
“Per definició, un algorisme és una seqüència finita d’operacions la resolució de les quals produeix la solució a un problema determinat. És un concepte que va més enllà de la seva pròpia condició matemàtica i que forma part de la sistemàtica de la nostra vida quotidiana. En el nostre dia a dia, desenvolupem múltiples algorismes en diferents situacions que precisen de processos i instruccions tancats i finits: muntar un moble; cuinar el nostre menú diari o el propi fet de sortir de casa; revesteixen accions determinades que permeten múltiples resultats: des de no oblidar-se res fins a poder tornar a entrar a casa sense cridar al manyà…”
Utilitzarem aquesta magnífica eina per a esbrinar què és la identitat, cada alumne ha generat una sèrie de preguntes que de forma creativa resol amb unes instruccions que ens presenten en forma de recepta i a la vegada s’il·lustren amb fotografies:

“Algoritmo narrativo para reafirmar nuestra voluntad de tomar decisiones durante el confinamiento” Lucía Polito

“Algoritmo narrativo para eliminar ls arrugas de las manosmientras se plancha una camisa” Marta Tor

Proposta 06

Ja fa estona que estem confinades, ens proposem converses amb imatges, i seran les imatges sorgides que a cada una de nosaltres ens suggerirà una conversa o altra, de les imatges sorgeixen paraules que generen converses imaginades, cadascuna amb la seva identitat, al seu lloc, des de un espai ben diferenciat.

“Pot ser un tresor?
amb un raig d’aigua
i un ull que em mira fix..
tot just humit de llàgrima
no penso en sortir d’aquí
encara que se m’esquerda l’ànima
i segueix mirant-me fixament
obrint-se com un capoll
d’estranquis i a les fosques
per trobar la clau oculta
d’un bon amic
que m’abriga i m’abraça”
Marta Tor

Proposta 07

Per tot hi ha càmeres de vídeo que ens enregistren, als carrers, botigues, edificis, platges, hotels…a través d’aquesta web Inescam: https://www.insecam.org/en/ i ara que estem confinades proposo donar una ullada a com s’està vivint el confinament al món, cerquem una càmera oberta que ens interessi el que mostra i que les imatges que ensenya ens parlin o expliquin com els espais abans habitats per cotxes, turistes, o simplement passejants ara romanen buits…Fem una reflexió visual d’aquest fet amb el material seleccionat:

https://www.insecam.org/en/view/420950/

http://www.insecam.org/en/view/506414/

https://www.insecam.org/en/view/533021/

https://www.insecam.org/en/view/546869/

“La ciutat confinada” 2020 Marta Tor

Proposta 08

L’estenopeica en confinament: La mirada que ofereix una càmera estenopeica és continguda, íntima, pausada, contemplativa, aquests dies tenim temps per pensar, repensar i observar casa nostra des d’una perspectiva diferent, descobrir i redescobrir racons en els quals no havíem parat atenció… Explorem amb la tècnica de l’estenopeica aquest nou ritme imposat…

Fotografies de Juliana Del Lama i Marta Tor