MIRADES DE DONA. Projecte 9. Associació Hèlia

Finançador: Pacto de Estado i Fundació Obra Social la Caixa.

L’Espai de fotografia Francesc Català-Roca, ens ha deixat treballar en les seves instal·lacions, aules, plató i laboratori fotogràfic, molt agraïdes per la seva col·laboració i atenció en tot moment, treballar en un espai professional com aquest, ajuda a dignificar els projectes de fotografia que realitzem amb les dones!

Creiem en la representació visual de les dones tal com són: fortes, naturals, diverses i úniques.

Les imatges tenen el potencial d’evocar emocions, desafiar els estereotips i trencar el biaix. Utilitzem els processos creatius per inspirar les dones que participen a potenciar-se. L’art és una eina poderosa, permet l’expressió, el creixement personal i el desenvolupament d’habilitats, essent molt eficaç en projectes centrats en l’empoderament de les dones.

En la proposta 9 hem treballat:

POÈTIQUES DE LES TIPOLOGIES FOTOGRÀFIQUES: EL FULL DE CONTACTES COM A OBRA

Al llarg de l’era moderna, s’ha recorregut a la fotografia per a classificar el món i la seva gent. Impulsades per la creença en l’objectivitat científica de l’evidència fotogràfica, les lògiques usades per a classificar fotografies, en grups i categories o seqüències d’imatges organitzades de manera idèntica, també donen forma a la nostra consciència visual.

Aquest projecte està dissenyat per a encoratjar a les dones que hi participen, a considerar una forma particular en la qual s’ha emprat la fotografia. La capacitat de la càmera per a fer un registre precís de fenòmens visuals particulars ha significat que les artistes i fotògrafes, que busquen fer un document sistemàtic d’aspectes del món, s’hagin sentit atretes repetidament per la fotografia. A les seves mans, la càmera s’ha utilitzat com una eina per a presenciar i classificar tipus de subjectes (persones, edificis, objectes, etc.) reunint aquesta evidència en un sol lloc (sovint un llibre o exposició, nosaltres ho farem sobre un únic full de contactes). Aquest enfocament de la fotografia a vegades es denomina tipològic, sent una tipologia un estudi o interpretació de tipus de coses. Quan parlem de tipologies immediatament pensem en termes com classificació, repetició i diferència.

Ed Ruscha, detall del procés de treball pel projecte: Every Building on the Sunset Strip (1966),

En l’àmbit de la fotografia, el concepte de tipologia va ser impulsat pels fotògrafs alemanys Bernd i Hilla Becher que a la dècada dels seixanta van fotografiar plantes industrials, torres d’aigua i altres arquitectures vernaculars d’una manera aparentment objectiva. No obstant això, la tradició apuntava ja casos molt coneguts com els d’Eugène Atget, que va fotografiar els carrers de París a principis del segle XX, o el d’August Sander, que en els anys vint ja havia centrat el seu interès a retratar als representants de totes les classes socials i professions, raó per la qual se’l considera com el pare de la sistematització i la tipologia en la fotografia. Un altre cas reconegudíssim i determinant en la història del mitjà seria la sèrie “Twentysix Gasoline Stations” que va publicar Ed. Ruscha el 1962.

August Sander : Selecció d’imatges de la col·lecció: “face of our time”, 1929 : sixty portraits of twentieth- century Germans

Hans-Peter Feldmann: detall de l’obra: All the Clothes of a Woman, 1970’s

En 1991 es va realitzar a Nova York una exposició anomenada “Tipologies: Nou Fotògrafs Contemporanis.” En l’assaig d’introducció a aquesta exposició, Marc Freidus dóna una definició del concepte que encara s’utilitza avui en dia: “La tipologia s’acobla per observació, col·lecció, nomenament i agrupació. Aquestes accions permeten comparar els diferents components, generalment a la recerca de patrons més amplis”.

Amb aquest projecte ens allunyarem del fotograma únic per a investigar la combinació de múltiples impressions en diverses formes de repetició i en una escala augmentada.

Tipologia: Classificació dels objectes d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables.

Establim un treball progressiu per passar del treball en digital al treball en analògic; nou per les dones del grup, perquè la majoria no han tingut oportunitat de disparar rodets, revelar-los i treballar al laboratori. Proposem fer el treball primer en analògic per comprendre bé les series, els temes, compondre el ritme de les narratives i finalment disparar en analògic seguint els passos determinats durant els estudis fets en digital.

Primers estudis en digital:

Comencem a reproduir el treball en analògic:

Revelem rodets!!

Primers fulls de contactes:

Mirades de dona és un projecte dirigit a dones de l’Associació Hèlia, treballem amb la fotografia com a mitjà expressiu, com a llenguatge, com a transmissora d’idees, paraules i emocions. Durant aquest projecte hem elaborat diferents processos creatius vinculats a la fotografia, la voluntat del projecte és l’apropament al llenguatge fotogràfic i narratiu, a partir de l’aprenentatge i de la mirada d’altres artistes. És cabdal el treball sobre la mirada pròpia per apropar-nos a la construcció d’un discurs personal amb la fotografia. Aquest exercici d’extraversió, ens pot permetre compartir i transformar la realitat personal i molt important incidir en l’experiència col·lectiva de les dones participants.

A través del registre fotogràfic veiem, pensem i descrivim tant la realitat més física com el simbòlic i ocult de les coses. Utilitzarem aquesta capacitat de la fotografia com a realitat, com a símbol i com a imaginació per a comprendre i explorar tots els llocs als quals podem arribar a través de la fotografia.

Amb aquest projecte ens plantegem els següents objectius:

· Enfortir la confiança de les dones i augmentar l’autoestima a través de la pràctica creativa amb les fotografies.
· Preservar i reforçar la identitat personal a través del discurs fotogràfic, donant veu a cada una d’elles a través dels seus treballs fotogràfics.
· Potenciar el treball en equip, i d’aquesta manera crear lligams i xarxa entre les dones participants.
· Esdevenir observadores autònomes de la seva realitat, contrastar-la i transmetre-la, amb coneixement i sentit crític.
· Acompanyar-les a descobrir i aprofundir en l’entorn que habiten, descobrint la seva història, i empatitzant.
· Saber interpretar i ser creatives amb el llenguatge visual oferint-los-hi eines i recursos.
· Emprar la Fotografia com estímul per sortir, mirar, descobrir i interactuar amb l’entorn d’una forma diferent.

Alguns comentaris de les dones participants:

“Eugènia gràcies, mil per fer-nos descobrir el món del laboratori, entre rialles i màgia. Treballar sota la llum vermella, com ha Dona Revelada, he relacionat que sota la llum blanca podem quedar velades com el paper fotogràfic que pot quedar malmès… SI A LA LLUM VERMELLA!!!!”

“Bon dia!!
Comparto con vosotras el resultado de este último taller con Eugènia tan lleno de emociones.

“Ha sido muy muy gratificante. He descubierto el espacio del plató. Con las luces, los focos, fondos y cámaras. Increíble experiencia de grupo. Las risas, hacer de modelo y experimentar ser fotógrafa, el compartir
Y en el laboratorio hemos visto la magia de la fotografía. Entre líquidos, luces rojas y muy buenos momentos.
Eugènia gracias por tanto que nos enseñas y tu increíble paciencia. Por ayudarnos a disfrutar de este maravilloso mundo.

Han nacido 4 series en 5 hojas de contacto.
Café <————> fuerza
Desnudas <—-> alma
Pintura <———> evasión
Miradas <——> poder

Gracias Revelades por hacer de los jueves un día especial. ????????????”

“Bon dia!
Qué suerte poder estar dentro del mundo de la fotografía! Salir de una oscuridad para adentrarnos en la fantasía de dibujar con la luz.”