QUIOSC DE LA MEMÒRIA. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Quiosc de la memòria és un projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas, que ofereix espais de trobades entre grups de persones del Centre de Serveis Socials Gòtic, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), en els quals treballarem amb imatges i notícies del fons de l’Hemeroteca, seguint unes temàtiques diferents en cada sessió, per tal de compartir memòries i vivències col·lectives, cercant també la memòria individual, despresa d’aquells records que provoquin les imatges i notícies que anem exposant al llarg de les sessions.
El projecte té la voluntat de recollir un testimoni viu i molt enriquidor, el de la gent que hi participa, que observant els documents de l’Hemeroteca, recordaran i rememoraran les seves pròpies experiències viscudes, així com provocar un intercanvi de mirades, donat que la fotografia és un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els i les participants.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és una institució arxivística i cultural centenària dedicada a la preservació del patrimoni documental de la ciutat i a l’impuls de la recerca i la divulgació històrica. D’entre tots els seus fons i documents nosaltres hem treballat amb el material de l’Hemeroteca, que conté publicacions periòdiques de la ciutat des del segle XVII fins a l’actualitat. Per aquest projecte ens hem centrat en la recerca de notícies de successos que varen transcórrer entre els anys 1950-2000, tenint en compte l’edat de les persones que hi ha participat, per tal que els seus records vers les notícies que mostràvem tinguessin relació amb les seves experiències.
Fragment de la fotografia: Vida a la Rambla. Quiosc de premsa. Frederic Ballell 1907-1908. AFB
El projecte té com a objectius:
• Acompanyar a la gent gran, especialment en aquests moments en què la pandèmia de la Covid-19 no els hi ha permès tenir contacte amb altres persones. Cercant establir nous contactes i xarxa entre els usuaris i usuàries.
• Donar a conèixer els fons de l’hemeroteca de l’Arxiu Històric de Barcelona.
• Utilitzar les notícies acompanyades d’imatges com estímul per a recordar.
• Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones, enfocant-nos en elements i aspectes positius dels records autobiogràfics.
• Fomentar la comunicació i la interacció social dels participants mitjançant la conversa.
• Donar-los veu per sentir-se partícips d’aquesta societat.
• Preservar i reforçar la identitat personal.
• Manifestar l’assoliment de la longevitat, és a dir, haver arribat fins a la vellesa amb una vida plena de vivències.
• Ajudar a mantenir la memòria col·lectiva.
En cada sessió mostrem al grup algunes notícies destacades en l’àmbit social, polític, econòmic, cultural (com poden ser: l’arribada de l’home a la lluna, l’atracament al Banc Central, el primer trasplantament de cor, el telèfon als domicilis particulars, els guateques o l’atemptat de l’Hipercor, etc.) procedents del fons de l’hemeroteca de l’AHCB, notícies amb les quals les persones que participen, puguin identificar-se i recordar-les, amb la intenció que comparteixin les seves experiències i records envers aquestes. Els demanem també que aportin fotografies o documents relatius a l’època que estem analitzant a partir de les notícies, per a contextualitzar els moments d’aquests esdeveniments amb les seves trajectòries vitals i experiències personals.
En l’última sessió ens han fet una visita prèvia al taller per a conèixer a fons la tasca que realitza l’AHCB i el lloc que ocupa a la casa de l’Ardiaca.
De cada sessió han sorgit records i memòries molt especials, el punt de partida era un esdeveniment, aquest de forma natural ens duia a altres records, situacions i successos, a la reflexió individual i a la reflexió col·lectiva, compartir-ho cohesiona al grup i fa empatitzar amb les altres persones que formen part del projecte, durant les sessions han sorgit cançons, dites, lemes d’anuncis amagats als racons de la memòria, maneres de fer dins les famílies, d’entendre la vida i viure-la de forma diferent… En tot moment hi ha hagut molta complicitat entre els i les participants, sentint que hi ha una identitat que cohesiona i que tot i els matisos ens fa compartir una memòria col·lectiva.