AMB VEU DE DONA

Projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas, de treball amb fotografies dels Arxius Municipals de Districte de Barcelona, dirigit a dones migrades de Pakistan, Índia, Bangladesh i Marroc que han vingut a viure a la ciutat de Barcelona, dissenyat a petició de la Direcció d’Arxius Municipal de Barcelona en col·laboració amb el Casal Familiar i Vincles de l’entitat Casal dels infants del Raval.

A partir del treball amb els fons fotogràfics dels arxius municipals de districte de Barcelona i les fotografies que les dones participants aporten dels seus àlbums familiars, establim connexions, cercant paral·lelismes i diferències, entre els relats de vida d’aquestes dones i els de les dones que apareixen a les fotografies dels Arxius.

Proposem treballar amb aquest col·lectiu de dones migrades, que han arribat a Barcelona i solen estar molt aïllades, socialment i culturalment, amb la voluntat d’establir ponts entre les diferents cultures que participin del projecte i la nostra, i oferir durant sis sessions una manera diferent de conèixer i descobrir la ciutat de Barcelona que ha esdevingut la seva.

Hem posat el focus en l’experiència de les dones en el passat i en el present, des d’una perspectiva de gènere, com han estat agents de transformació social: dones formant-se, fent feina, cuidant de les famílies i manifestant-se pels seus drets. Sobretot hem volgut cercar connexions entre les diferents cultures, utilitzant les fotografies com a element clau de la memòria de les persones i els llocs.

A l’inici els vam proposar els següents eixos temàtics a treballar durant el projecte, valorant que poguessin ser propers a les dones:

– DONA i família.
– DONA i treball.
– DONA cultura i entreteniment.
– DONA fotògrafa.

Per a cada tema vam confeccionar uns llibrets, per entregar a cada dona, que incloguessin les fotografies dels fons dels arxius municipals que havien visionat en el decurs del taller, amb les seves referències a sota, perquè poguessin revisar-les després, compartir-les amb altres persones o repensar-les.

En cada sessió hem projectat les fotografies dels arxius i considerem que ha estat cabdal fer-los-hi una breu introducció al context històric, social i cultural de la ciutat, d’aquesta manera les fotografies que observen queden ben contextualitzades i hem pogut aprofundir més en cada una d’elles. També hem explicat d’on provenen aquestes fotografies, què és un Arxiu i quina tasca desenvolupen en la ciutat i per a les persones.

Les fotografies provinents dels diferents Arxius, ens han servit de pont per enllaçar les narratives amb les seves fotografies, i trobar els punts en comú o trets diferencials entre la cultura que les acull i les seves cultures:

OBJECTIUS:

. Facilitar, a partir del material fotogràfic d’arxiu, el coneixement de la societat i cultura d’acollida amb l’objectiu d’afavorir la identificació amb el nou territori.

. Incentivar la participació i presència de les dones, mitjançant l’aportació de les seves fotografies als arxius de la ciutat, com a dones que formen i conformen la nostra cultura.

. Establir espais de diàleg a partir de les fotografies d’arxiu i àlbums familiars, on les dones puguin expressar la seva experiència vital que s’inicia als seus països d’origen i continua a la ciutat de Barcelona.

. Donar veu a les dones migrades en la nostra ciutat, com a persones que ja formen part de la nostra cultura i tenen un paper clau en la construcció d’aquesta.

Amb aquesta voluntat hem desenvolupat les sessions adaptant-nos a la realitat d’aquestes dones, a les seves necessitats, intentant empatitzar amb la seva cultura, manera de viure i de compartir el llegat vivencial i cultural de totes, per mitjà d’unes i altres fotografies, acompanyades en tot moment per les psicòlogues del centre, que també ens han assessorat en aquesta direcció. La seva participació ha estat encomiable, malgrat les dificultats en l’ús de l’idioma, hem emprat el llenguatge universal de la fotografia, que les ha apropat a la història de la ciutat que les acull, ens ha servit a totes per comunicar-nos, i cadascuna en la mesura que ha pogut ha integrat les imatges dels arxius, que les han apropat a aquestes dones i societat que desconeixien, comparant-les, expressant-se i compartint pensaments i fotografies també de les seves famílies, sortides, celebracions, etc.

Els seus mòbils actuen com a “nous àlbums de família” perquè és en aquests dispositius on emmagatzemen totes les seves fotografies, sovint de la família, paisatges o el que els hi ha despertat curiositat, són generacions de dones que ja no tenen les fotografies en paper, i els seus dispositius actuen com a àlbums de les seves experiències i records.

En la darrera sessió, un cop finalitzat el visionament de fotografies de les diverses temàtiques plantejades, vam mostrar-los un vídeo explicatiu de l’interior dels arxius i de la seva tasca documental i de conservació (https://youtu.be/TrFl4pou0k4), perquè veiessin com els havíem explicat en la primera sessió de treball, que del fons documental dels diversos arxius és d’on procedeixen totes les fotografies que han visionat, i per acabar els hi hem proposat escollir quina o quines imatges els hi han agradat més, les han emocionat o sorprès especialment i per quin motiu, per animar-les a expressar-se i a observar-les novament.

Una de les imatges que més els ha agradat ha estat Un passeig per l’escullera, d’autor desconegut, de la dècada de 1960-70, procedent de la col·lecció de l’Arxiu Popular de la Barceloneta, a partir de la qual han dit com aquesta imatge fa referència al mar que tant els agrada, els hi transmet la sensació d’obertura, d’espai, la mirada cap a l’horitzó, la sensació de calma de frescor de la brisa del mar, diverses dones han expressat aquesta fascinació pel mar.

Entre d’altres fotografies que han destacat, per la proximitat als seus costums, emocions o records han estat les següents:

D’esquerra a dreta:

Enterrament de la sardina, festa popular, Pérez de Rozas, 1936. AFB.
Retrat d’una parella de nuvis el dia del seu casament,autor desconegut, 1951. AMDCV4.
Retrat d’una dona a Montjuïc, Pérez de Rozas, 1957. AFB.
Nens i nenes del programa Operación Plus Ultra edició de l’any 65,autor desconegut, 1965. AMDSG.

Un dels exercicis que hem posat en pràctica amb aquestes dones, ha estat La imatge que parla, els hem demanat que triessin una fotografia dels seus àlbums i els hem gravat un àudio explicant el context i tot el que deriva en l’observació de la imatge, com que no dominen encara l’idioma els hem proposat que ho fessin en la seva llengua materna amb la idea d’arribar a traduir els àudios i aquí un exemple de què ha passat:

Podeu veure seguidament una breu entrevista que ens varen fer respecte al projecte: