EL MUSEU MÉS GRAN_22/23
El museu més gran és un projecte per apropar els museus i el patrimoni cultural a la gent gran de la ciutat de Barcelona, amb la voluntat de facilitar la participació d’aquestes persones als quinze museus/ institucions culturals que conformen el grup de treball Museus i Accessibilitat, per mitjà d’una proposta de diàleg creatiu amb les reproduccions fotogràfiques de les seves col·leccions o arxius.
Amb aquesta proposta es planteja com les persones grans, no tan familiaritzades amb els museus, poden arribar a estar motivades per a visitar i participar activament en l’aprenentatge dins d’un entorn museístic, i com aquesta participació en activitats culturals els pot reportar un gran gaudi i benefici pel que fa a la seva salut i qualitat de vida. Els museus difonen coneixement,experiències, narratives i en aquest sentit les persones grans poden veure’s beneficiades pel que fa a l’estimulació cognitiva, l’aprenentatge continu i les relacions socials amb altres persones.
El museu més gran planteja també, trobar un sistema de treball col·lectiu entre les diferents institucions i museus que hi participen, generant uns continguts culturals comuns en forma d’imatges provinents dels seus arxius.
Es proposa doncs una triple finalitat del projecte:
• Generar xarxa entre museus/institucions i persones grans.
• Generar xarxa entre museus/institucions.
• Generar xarxa entre entre la gent gran participant.
Pensem que aquest tipus d’intervencions de vinculació poden produir canvis en les dinàmiques dels museus i institucions culturals, fent més permeable la participació de les persones grans i, en conseqüència, també en les experiències d’aquestes persones grans respecte als espais culturals.
El museu més Gran vol fomentar el coneixement i facilitar el gaudi de les persones grans als museus perquè està demostrat que la participació en aquests espais genera benestar físic i emocional i fomenta una socialització saludable. Es tracta d’un projecte actiu i participatiu on les persones participants poden socialitzar amb altres persones en l’entorn d’un museu a través d’una proposta cultural, en tot moment guiada per professionals.
Participen 15 museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona, que formen part de la Taula de treball de museus i accessibilitat:
• Fundació Joan Miró.
• Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
• Museu Nacional d’Art de Catalunya.
• Museu Marítim de Barcelona.
• Fundació Suñol.
• Fundació Tàpies.
• Monestir de Pedralbes.
• Recinte Modernista de Sant Pau.
• Museu del Disseny.
• Santa Mònica.
• Museu Olímpic i de l’Esport.
• Museu Etnològic i de Cultures del Món.
• Museu Frederic Marès.
• Museu d’història de Catalunya.
• Museu arqueològic de Catalunya.
En conjunt es realitzaran 60 tallers gratuïts amb 4 sessions de dues hores de durada en què s’utilitzaran imatges i fotografies dels diferents museus i que culminaran amb una creació col·lectiva portada a terme per les persones grans que s’exposarà en un dels museus participants. Amb aquestes activitats es pretén, per una banda, incentivar l’interès i la creació artística a través d’imatges i fotografies dels museus, i per l’altra, estimular la conversa i la socialització entre les persones grans des d’una proposta cultural.
Aquesta activitat busca construir un imaginari i fer observar als i les participants d’una manera més activa, tant les peces de les institucions com els objectes que els envolten i fer una anàlisi crítica, una valoració, de la importància dels objectes artístics i quotidians.
El projecte es va iniciar al mes de juny del 2022 i s’ha allargat fins al desembre del 2023, durant aquest temps s’han realitzat 60 tallers gratuïts amb 4 sessions de dues hores de durada. El material emprat han estat 6 col·leccions d’imatges provinents dels 15 museus, cada museu aportava 1 imatge per col·lecció, les col·leccions de treball han estat: La finestra; El viatge; L’objecte més valuós; El silenci; La cuina i el menjar i La natura. Amb aquestes imatges hem demanat al grup de fer-se una col·lecció a mida, un museu a mida…de construir un imaginari conjunt i a mida del grup. Cada museu va dur a terme la mateixa activitat on cada grup va seleccionar 12 imatges en un procés dinamitzat per especialistes per tal que la tria final fos significativa pel grup sencer.
Un cop feta la selecció, les persones participants van haver de fer una fotografia amb el mòbil, tauleta o càmera digital per cercar el diàleg amb la imatge triada de la col·lecció i generar una nova fotografia en els seus espais de quotidianitat. D’aquesta manera, havien de trobar paral·lelismes i diàlegs entre les imatges aportades pels museus i les noves fotografies generades. Amb les fotografies generades en cada grup, es va fer un treball d’observació i de debat per plantejar una sèrie narrativa o una nova col·lecció d’imatges.
A tall d’exemple veiem una imatge de partida, de la col·lecció La cuina i el menjar i el seu diàleg:
Imatge esquerra: Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerro i ampolla, Luís Egidio Meléndez, c. 1771. Dipòsit de la col·lecció Gil, 1922; adquisició, 1944. Museu Nacional d’Art de Catalunya. Col·lecció: La cuina i el menjar.
Imatge dreta: Natura morta a l’Hopital de Sant Pau, 2022. Romà Bassas
La finestra i el seu diàleg:
Imatge esquerra: Rosetó de l’editorial Montaner i Simón (seu de la Fundació Antoni Tàpies), 2020. Lluís Bover. Fundació Antoni Tàpies. Col·lecció: La finestra.
Imatge dreta: Finestra a Gordes, 2022. M. Carme Larriba.
El silenci i el seu diàleg:
Imatge esquerra: Ràdio “Compañero” de l’equip tècnic Lavis Labelson, c. 1970. Museu del Disseny/Estudio Rafael Vargas. Disseny de producte. Museu del Disseny de Barcelona. Col·lecció: El silenci.
Imatge dreta: L’espera i el silenci, 2022. Berta Hernández
L’objecte més valuós i el seu diàleg:
Imatge esquerra: La nena obrera, 1889. Joan Planella. Museu d’Història de Catalunya. Col·lecció: L’objecte més valuós.
Imatge dreta: La meva companya de vida, 2023. José Gómez
La natura i el seu diàleg:
Imatge esquerra: Bosc d’Amèrica, c. 1880. Col·lecció Museu Frederic Marès. Museu Frederic Marès. Col·lecció: La natura.
Imatge dreta: Bosc, 2022. Romà Bassas
El viatge i el seu diàleg:
Imatge esquerra: Atracció de l’avió del Tibidabo, 1949. Joaquim Gomis. ©Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró, Barcelona 2022. Fons Gomis, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Col·lecció: El viatge.
Imatge dreta: Temps fugit, 2023. Martha Millán
158 persones participants, 158 fotografies, són les que conformen l’exposició El museu més gran. L’objectiu del projecte ha estat construir un imaginari i fer observar als i les persones grans d’una manera més activa, tant les peces dels museus, com els objectes que els envolten, per a fer una anàlisi crítica i una valoració de la importància dels objectes artístics i quotidians. La mostra també recull els materials utilitzats als tallers i la metodologia de treball emprada.
El regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera, ha assistit a la presentació, juntament amb el director general del Museu Marítim de Barcelona, Enric Garcia. Per al regidor, ‘El museu més gran’ és un programa que ha demostrat un èxit per diferents motius. “tot i que l’objectiu general del programa és animar a les persones grans a visitar i conèixer els museus de la ciutat, fomentant així el coneixement i incentivant la creació artística, també permet socialitzar a la vegada que genera benestar físic i emocional, sense deixar de banda la satisfacció de veure exposada la mateixa creació en un museu com el que ens acull avui.”
