FOTOMEMÒRIES 2/17 amb la Fundació Catalunya Pedrera

“El record és el diari que tots carreguem amb nosaltres”, -Oscar Wilde-.

Continuem les sessions de treball fotogràfic dins el programa REMS (Reforçar i Estimular la Memòria i la Salut), que té per objectiu la millora de la qualitat de vida de persones grans amb graus lleus i moderats de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer o el Parkinson. Projecte desenvolupat i conduït per Eugènia Ortiz i Mon Casas.

De la mà de la Fundació Catalunya Pedrera, hem impulsat aquest projecte, que treballarem en diversos centres amb la voluntat d’ajudar i estimular a aquest col·lectiu per mitjà de la fotografia. Donat el potencial de les imatges, com a realitat que provoca la memòria instantàniament, remet a un lloc o estat, persona, sentiment o emoció de forma directa, i com a llenguatge universal, que tothom entén i integra amb facilitat, vam pensar que podíem construir amb ells un diàleg i una pràctica fotogràfica interessant.

Els objectius plantejats per a aquest projecte són els següents:
• Utilitzar la Fotografia com estímul per recordar.
• Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones amb Alzheimer i altres demències.
• Fomentar la comunicació i la interacció social dels participants.
• Reduir l’estigma social que tenim de l’alzheimer i altres demències.
Som conscients que no podem modificar la realitat de la seva malaltia, però si millorar i minorar la vivència que d’ella tenen els pacients i a vegades els seus familiars en l’entorn del Centre.

…………………………………

En la primera sessió ens hem centrat en el treball des de la imatge, per conèixer-nos hem preparat unes fitxes, amb fotografia i una breu descripció de qui som.

Visionem imatges del passat, per estimular-los el record, fer-los parlar, i provocar així una gran satisfacció per poder participar i explicar moltes coses, se senten molt contents en ser partícips, i que tothom els escoltem, les històries que expliquen són molt interessants, del seu passat, de les anècdotes, les seves infanteses, els llocs on vivien, la música, les olors, les fotografies ens fan riure, pensar, repassar i recordar. La relació imatge-memòria suposa també silencis i emocions. Estem aplicant la teràpia de Reminiscència.

Aquesta és una tècnica que afavoreix l’evocació de records i successos del passat de la persona connectant-los amb el present, i estimula l’expressió de vivències passades així com la capacitat d’autoreconeixement. Per a això, se centra a potenciar principalment, a través de materials associats a fets del passat, la memòria episòdica o autobiogràfica (els records personals) i la memòria semàntica (conté els coneixements sobre dades històriques rellevants).

És tracta que la persona experimenti emocions vinculades a aquests records, ressaltant aquells que resulten gratificants per a la persona. La reminiscència utilitza l’estimulació, la comunicació, la socialització i l’entrenament com a eines, per la qual cosa es tracta d’una tècnica molt completa.

La fotografia és primordialment un mitjà per conservar un record en imatges, però a la vegada és molt més que això, és un estimul dinàmic per a la compressió, l’associació i interconnexió de conceptes, d’idees, d’experiències i, fins i tot, és punt de partida per incentivar la imaginació. Aquesta interpretació de la fotografia com a font per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea de seguir potenciant el sentiment nostàlgic, del que, d’altra banda, cap fotografia es pot desprendre.

 

Iniciem el projecte La imatge que parla: Aquest serà un projecte que realitzarem després de veure com han reaccionat al visionament de les imatges del passat, tots tenien moltes ganes de participar, en aquest cas treballarem amb les seves imatges dels àlbums o capses familiars, els donem la paraula i el resultat és fantàstic!

Aquest procés tracta de fer recordar situacions viscudes en el passat, per fer el record més resistent a l’oblit. La presència de les emocions com a reforç per al record. Sembla que allà on la memòria perd la seva capacitat, les emocions es transformen en importants reforços per reconstruir aquelles connexions i vincles “rescatables” amb la identitat i la memòria. La memòria està carregada de fotografies, d’imatges fixes i d’instants precisos, que ens ajuden a retenir o accionar els records.

El projecte proposa nous camins i estímuls i té com a propòsit; crear un enllaç entre passat i present establint ponts i intentant aconseguir noves connexions que encara existeixen a través d’altres memòries, com la memòria emocional. Però també en la mesura en què intenta ser imatge d’un intercanvi de mirades, sense un altre propòsit que aquest mateix intercanvi, la fotografia pot ser un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els participants.

LA IMATGE QUE PARLA