FOTOMEMÒRIES DEL MAR. VinclesBCN i Museu Marítim de Barcelona

Vista panoràmica del port de Barcelona, Toldrá Viazo, Àngel, 1912.

Fotomemòries del Mar és un projecte dissenyat i conduït per Eugènia Ortiz i Món Casas, per al Museu Marítim de Barcelona, adaptant continguts i formats del projecte original Fotomemòries, que fa uns anys que hem realitzat de forma presencial a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, com també puntualment en altres institucions, amb la voluntat de treballar amb gent gran, per tal d’estimular la memòria a partir de les imatges que els mostrem del fons de l’Arxiu del museu, així com de les que els/les participants puguin ensenyar, amb l’objectiu de recollir vivències i memòria històrica dels i les participants. És un projecte que aquest any a causa del confinament produït per la pandèmia de la Covid-19, hem adaptat realitzant-lo de forma telemàtica, per tal de donar suport i acompanyar a la gent gran, en aquests moments que les seves activitats i vida social han quedat aturades o molt minvades.

Vàrem proposar el projecte a VinclesBCN, -un servei de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, que combat la soledat reforçant les relacions socials de les persones grans que se senten soles, millorant-ne el benestar mitjançant les noves tecnologies-, desenvolupant aquesta col·laboració conjuntament entre el MMB, VinclesBCN i CliCme.

En el decurs d’aquestes setmanes hem utilitzat l’eina de la videoconferència per contactar amb el col·lectiu de gent gran que ens van proposar des de VinclesBCN, donat que els usuaris/es l’utilitzen habitualment per connectar amb la família i amics, a través dels dispositius (tauletes) que els posen a disposició, per tal que puguin mantenir-se comunicats/des fàcilment.

Fotomemòries del mar ha sigut la primera experiència de taller desenvolupat amb aquests col·lectius i treballat en forma telemàtica, tant per VinclesBCN com per als usuaris i usuàries, el MMB i CliCme. El projecte s’ha desenvolupat en 6 trobades virtuals, una per setmana, aprofitant la xarxa i l’estructura del projecte VinclesBCN, que disposa d’una aplicació que permet enviar i rebre missatges de veu, de text, fotografies o vídeos, així com trucar i fer videoconferències. La persona gran es pot posar en contacte amb la seva xarxa de família i amistats, que es poden descarregar l’aplicació des del seu mòbil, també es pot comunicar amb les xarxes de grups de persones usuàries de VinclesBCN i crear comunitats de persones grans que tinguin interessos en comú i compartir les seves experiències.

Hem integrat aquests recursos dins del projecte, enriquint-lo i explorant entre tots/es les noves possibilitats que ens ofereixen. En paral·lel a les sessions, hem creat un grup de whatsapp amb els i les participants per tal que puguin aportar imatges entre les sessions o comentar-les, visitar webs relacionades o poder informar-los dels temes que tractarem en les futures sessions i per mantenir un contacte més estret amb els/les participants.

Partint de les fotografies dels seus àlbums familiars i del fons de l’Arxiu del MMB, en el decurs de les 6 sessions amb 2 grups diferents d’usuaris/es, treballem diferents aspectes i proposem temes a explorar, establint moments de debat col·lectiu o de reflexions individuals, donant l’espai per tal que cada participant aporti de la seva experiència, memòries, impressions i afavorint l’escolta activa.

Les sessions tenen una durada d’una hora i mitja que a la pràctica han sigut dues hores, com s’han mostrat molt interessats i interessades les hem allargat a petició seva, ens insistien que els distreia molt i els feia reviure molts moments o llocs quasi oblidats, més encara si tenen problemes de salut o mobilitat.

El projecte proposa nous camins i estímuls i té com a objectiu crear un enllaç entre passat i present, establint ponts i intentant aconseguir noves connexions que encara existeixen a través d’altres memòries, com la memòria emocional, també en la mesura en què intenta ser imatge d’un intercanvi de mirades, donat que la fotografia és un camí per eixamplar la comunicació i l’obertura entre els i les participants.

– Objectius generals del projecte:

• Acompanyar a la gent gran en aquests moments en què la pandèmia de la Covid-19 no els permet tenir contacte amb altres persones. Cercant establir nous contactes i fer xarxa entre els usuaris/es.
• Utilitzar la fotografia com estímul per recordar i compartir vivències.
• Donar a conèixer els fons de l’Arxiu Fotogràfic del MMB i fer valdre tota la tasca que
desenvolupa.
• Millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones grans, enfocant-nos en elements i aspectes positius dels records autobiogràfics i de la història col·lectiva.
• Fomentar la comunicació i la interacció social dels participants mitjançant la conversa
• Donar-los veu per sentir-se partícips d’aquesta societat.
• Preservar i reforçar la seva identitat personal.
• Manifestar l’assoliment de la longevitat, és a dir, haver arribat fins a la vellesa amb una vida plena de vivències
• Permetre la resignificació, és a dir, recordar un esdeveniment sigui positiu, sigui negatiu i donar-los un nou significat. En cas de fets conflictius, s’efectua una nova lectura que permet ressituar-los de manera menys dolorosa.
• Ajudar a mantenir i enriquir la memòria col·lectiva.

Cada sessió de treball plantegem un tema que els usuaris/es coneixen amb anterioritat al taller, per tal que puguin aportar imatges relacionades amb el que es tractarà, que puguin compartir-les en el xat o en la trobada virtual si és possible, fet que els hi demana una petita recerca, un esforç de memoritzar així com una il·lusió per compartir i explicar la seva vivència, relacionada amb el moment en el qual es va copsar la fotografia. Si detectem especial interès en algun tema en concret, l’allarguem diverses sessions per tal d’aprofundir-hi i que el gaudeixin plenament. Adaptem també aquestes temàtiques als seus gustos, prioritzant temes que els siguin afins.

Introduïm el tema que es tractarà en la sessió, i seguidament mostrem un recull de fotografies escollides dels fons de l’Arxiu del MMB, que mostren escenes sobre el tema proposat, per estimular la seva observació, memòria, aportació, controvèrsia… També els hi anem proposant preguntes o petites informacions addicionals de les imatges si s’escauen, per animar-los a comentar i a observar

– Temàtiques que hem tractat durant el projecte, a partir del fons de l’Arxiu fotogràfic del Museu Marítim han estat:

1. L’oci i el mar.
2. Els oficis del mar.
3. Les joguines o els jocs relacionats amb el mar.
4. Habitatges i cuina del mar.
5. Paisatges de mar.
6. Retrats de mar.

Mireu algunes de les imatges selecionades del fons de l’arxiu per compartir amb els usuaris i estimular aquest esforç d’observació, d’identificació i memòria:

Banyistes fent Classe de natació als Banys de Sant Sebastià (Barcelona), 1914-29.
Banyintes Jugant en la sorra d’una platja de la costa catalana, 1933.
Grup de banyistes en la barca de pesca “Carmelita”, autor desconegut, 1950 Banyintes Jugant en la sorra d’una platja de la costa catalana, 1933.

Vista del Moll de Pescadors. Pescadors preparant el peix per a la subhasta. Autor desconegut, 1920.
Pescadors del Poble Nou (Barcelona) treient la barca.Autor desconegut, 1950.
Dones assegudes a la platja adobant xarxes. Autor desconegut, 1960-70.

Vista panoràmica del port de Barcelona, Roisin Besnard, Lucien, 1912.

Retrat i escenografia del vapor Reina Victòria Eugènia, autor desconegut.

En cada fotografia ens detenim per observar-la i extreure el màxim d’informació possible, quan es va fer?, qui la va fer?, a on es va fer?, quins detalls observem en la fotografia que ens criden l’atenció?, ens recorda a algun detall o aspecte de la nostra vida? Quines vivències es recorden al voltant del tema mostrat en la fotografia? Teniu alguna imatge semblant? Ens agrada i ens conmou?…

En el decurs de les sessions realitzades, hem constatat que la fotografia revifa la memòria i el record: n’hi ha prou amb mirar detingudament una imatge del passat, perquè immediatament aparegui una part de la història que tots/es portem a dins, i a la vegada és un estímul dinàmic per a la comprensió, l’associació i interconnexió de conceptes, d’idees, d’experiències, fins i tot, és un punt de partida per incentivar la imaginació de qui la mira. Aquesta interpretació de la fotografia com a font estimulant per a la memòria ens sembla més suggeridora que la idea del record o el sentiment nostàlgic, del que, cap fotografia es pot desprendre, per tant hem seguit treballant en aquesta direcció, incentivant la memòria com a aportació a la història col·lectiva.

Durant les sessions les persones que han participat han aportat imatges dels seus àlbums familiars, cada fotografia és un instant, un record, una reflexió o un debat, obre connexions entre els i les participants, comparteixen vivències i memòries, com ho reflecteixen les imatges que mostrem a continuació:

Pensem que ha sigut un encert oferir aquest tipus de projecte de forma telemàtica, i la seva adaptació ha estat molt positiva, especialment per les persones que han estat més aïllades o que tenen problemes de salut o mobilitat, i s’estimen més estar a casa o no tenen més opció.

Ens adonem de la importància d’aquest tipus d’accions per a la gent gran, especialment ara que necessiten més el contacte amb altra gent, encara que sigui de forma virtual. Sentim que els acompanyem, que se senten escoltats/es i que les seves converses a partir del què veuen, recorden o senten respecte a les fotografies són una aportació pel grup, així com per la memòria col·lectiva.

En conjunt valorem el projecte com una eina molt positiva de treball amb la gent gran, que els aporta entreteniment, contingut cultural i acompanyament emocional, estimula la seva memòria, socialització, i autoestima, que és un estímul per connectar-se també al món digital actual, en un moment molt delicat.